Els atacs contra les creences religioses no fan més que augmentar des de fa uns anys arreu del món, també a Occident. Aquesta és la preocupant realitat que constata un manifest publicat dijous passat pel Grup de Treball Estable de Religions (el GTER). El document es titula Fòbies antirreligioses. Drets i límits de la llibertat d’expressió, i està signat per les Esglésies catòlica, evangèlica i ortodoxa i per les comunitats jueva i musulmana, les religions monoteistes del llibre que formen part d’aquest organisme, el GTER, nascut l’any 2004 a Barcelona. L’escrit destaca que, a Catalunya i a Espanya, l’odi contra la religió creix i es manifesta en forma d’antisemitisme, islamofòbia i cristianofòbia. Per als membres del Grup de Treball Estable, aquests atacs són especialment dolorosos perquè sovint es fan en nom de la llibertat d’expressió. Antoni Matabosch, actual president de torn del GTER i sacerdot catòlic de l’arxidiòcesi de Barcelona, ha destacat la importància d'unes reflexions com aquestes ara fetes públiques. En una entrevista a l'espai Temps de diàleg, dins el magazine El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, Matabosch ha denunciat l'augment d'unes actituds que ofenen els creients i que no es produeixen "amb altres realitats, amb les quals molts no s'atreveixen".
El manifest afirma que “la llibertat d’expressió és un bé preuat”, però que “no és l’únic dret de que què gaudim els humans”, ja que “existeix també la llibertat religiosa, que inclou el dret de no ser perseguit, insultat ni vexat en les creences religioses”. Aquesta llibertat i aquest dret de no ser perseguits per les creences són valor ara amenaçats, concretament a Catalunya?
Ara hi ha fòbies interreligioses, que no són molt fortes, però sí es tracten de brots que van creixent com uns esbarzers i ens acaben despres esgarrinxant i ens fan mal. Aquests brots de fòbia antireligiosa contra les comunitats cristiana, jueva i musulmana, hem de mirar que no funcionin més. De fet, a Catalunya, no hi ha problemes entre les religions. Venen des de fora, de vegades des d'alguna administració, per exemple ara durant la pandèmia en relació amb la capacitat dels temples, com també d'algunes entitats que tenen en el seu punt de mira les confessions i les creences.
Els signants subratllen que “les creences religioses són un dels aspectes fonamentals de les persones” i que “cal cuidar aquest bé en benefici, també, de tota la societat”. Per què creu vostè que una part de la societat catalana considera que les religions no són un bé per a tothom i les veuen només com una realitat privada?
Passa perquè, a través d'aquests últims segles, hi ha hagut una mena de progressiu desprestigi de les religions, com si fossin quelcom que no serveix per a gaire cosa, que no caldria que hi fossin o que haguessin de quedar reduïdes a les sagristies. La separació Església-Estat a França, el 1905, va comportar relegar el fet religiós. Aquí també existeix un corrent contrari a l'Església que continua viu.
Un dels aspectes que també afronta el document Fòbies antirreligioses és el de la llibertat d’expressió, que certament ha de conviure amb la religiosa. Tenint en compte el valor del respecte a les creences i a la diversitat, on creu vostè que comença l’ofensa fins al punt de poder dir que determinades paraules o actituds són inacceptables?
De fet, nosaltres creiem que la llibertat religiosa és un bé molt preuat, importantíssim, i ha costat segles que fos efectiu en les nostres societats. Ara, també els qui som religiosos volem defensar la llibertat d'expresssió, però aquesta té uns límits, per exemple quan es comença a insultar o difamar i quan es fan discursos de l'odi. Davant d'això, les religions se senten ferides de dret. Cal trobar l'equilibri entre la llibertat d'expressió i la religiosa, perquè no hi hagi fòbies. La revenja o la venjança, per a un cristià o per a la majoria de les religions, és inacceptable perquè l'important és el perdó. El que passa és que perdonem per una ofensa, i no hauríem d'arribar a perdonar sinó rebre un tracte bo a les religions. Segons els estudis recents sobre llibertat religiosa, hi ha gran persecució a l'Àsia i l'Àfrica, però també hi ha motius de discriminació i fòbies a Amèrica i a Europa. No tothom pot dir-ho tot, ni qualsevol cosa, contra les religions. El que passa és que les creences no ens defensarem amb les armes i, per tant, som fàcils d'atacar. Però no som tampoc les causants d'una reacció violenta que es pugui donar utilitzant erròniament la religió. Totes les religions volen que no es faci als altres allò que no volem per a nosaltres mateixos, la regla d'or, cosa que és importantíssima de cara a la convivència.
En aquest escrit, el GTER cita diferents exemples de casa nostra i d’Europa en què la legislació vigent protegeix el dret a la pràctica religiosa, entre ells els principis del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Constitució espanyola, el Consell d’Europa iel Tribunal Europeu dels Drets Humans. Com és que els tribunals difícilment condemnen per causes de vexació, injúria o discurs d’odi contra les religions?
Les legislacions parlen de la necessitat de tenir dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia fama. Això, però, encara que pugui estar penat o castigat, fa que els jutges s'inclinin a favor de la llibertat d'expressió, cosa que no hauria de ser així. Nosaltres, des del GTER, volem estudiar bé tot això i impulsar, si cal accions legals perquè hem de ser respectats i hem d'anar a favor de la convivència.
Les paraules del diputat d’Esquerra Republicana Gabriel Rufián, ara fa uns dies al Congrés, en què ridiculitzava els catòlics acusant-los de creure en serps que parlen, en coloms que embarassen, en dones que surten de la costella d’un home i en la possibilitat de condemnar-nos si no fem el bé, poden ser una mostra de fòbia al fet religios. En tenim exemples massa sovint actualment?
Sí. Gairebé a totes les religions hi ha alguna comissió. I al cap d'uns mesos, notem que hi ha fets, insults o pintades que no ajuden gens a la convivència. Sovint si es fes el mateix amb altres entitats o realitats no religioses, no ho veuríem de la mateixa manera. Potser la gent sap que les creences no ens hi tornarem.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 25 de maig.
