José María Cano, número 7 de la candidatura de Ciutadans per Barcelona, i Lluís Batlló, advocat penalista, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, algunes de les propostes de Ciutadans per a les eleccions Aquest partit afronta les eleccions del 10 de novembre després d’haver obtingut el 28 d’abril 57 escons al Congrés, 5 d’ells a Catalunya. És el millor resultat en unes generals dins la curta història d’aquesta formació política, que continua movent-se amb un discurs de projecte per a tot l’Estat i de fre a l’independentisme a Catalunya i a qualsevol altre territori. Cano ha assegurat que "ens trobem en una circumstància de bloqueig per un Partit Socialista que ha estat incapaç d'arribar a un acord per tirar endavant un mandat". Malgrat aquesta situació, el candidat taronja ha assegurat que "cal animar la gent a anar a votar, perquè està en joc el futur d'Espanya", i que "l'opció de Ciutadans és la que porta al desbloqueig". D'altra banda, ha dit que la formació d'Albert Rivera "no té una vocació recentralitzadora, sinó que creu en el sistema autonòmic actual i que les comunitats poden oferir els millors serveis com a administració més propera, però sempre amb lleialtat i dins el respecte al marc jurídic que ens hem donat entre tots".
En matèria educativa, José Maria Cano ha defensat "un control o inspecció general de l'Estat sobre les comunitats autònomes, concretament ara Catalunya, on s'està fent servir l'educació com una eina més per a l'anomenada construcció nacional". En síntesi, ha proposat "que les competències autonòmiques es gestionin bé, dins el marc constitucional". Sobre el fracàs de sis mesos de legislatura sense formar-se cap govern, el candidat de Ciutadans ha lamentat que "el PSOE no ha fet cap oferta a Ciutadans, perquè ha demostrat que els seus socis preferents eren els socialistes i els nacionalistes". Cano ha explicat que l'actitud del partit taronja "ha estat la de no pactar amb els socialistes, però amb voluntat d'arribar al final a un desbloqueig, a partir de tres propostes formulades uns dies abans d'expirar el termini i després de veure que el PSOE era incapaç de pactar amb ningú per a la investidura". Finalment José Maria Cano ha definit la proposta política de la seva formació com "un projecte liberal i reformista en allò que necessita Espanya, amb mesures per a l'educació i en defensa de les famílies i els autònoms".
Lluís Batlló, en algunes de les seves intervencions, ha comentat que "l'elector es pot notar com sense una visió clara de pactes quan vota Ciutadans". D'altra banda, ha lamentat que el partit taronja "podria marcar-se un objectiu que passés per arreglar el problema català buscant vots moderats, més de centre i no pas orientats a la dreta com passa ara".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 4 de novembre.
En aquest mig any de legislatura fallida, Albert Rivera i la resta de dirigents del partit taronja han intentat capitalitzar el “no” a Pedro Sánchez, tot i que sumaven majoria amb els socialistes al Congrés. Ara les enquestes situen Ciutadans molt per sota del suport que va obtenir ara fa mig any. El programa es basa en propostes liberals a nivell econòmic i un procés de recentralització en l’àmbit territorial. A diferència del 28-A, hi ha més obertura a pactes, però sobretot a grans acords en defensa de l’actual marc constitucional. Inés Arrimadas va ser la gran novetat de Ciutadans a les eleccions del 28-A, quan va decidir fer el salt a Madrid com a cap de cartell per Barcelona. Aquesta vegada repeteix acompanyada de Fernando de Páramo i José María Espejo Saavedra, i incorpora diputats al Parlament com Nacho Martín Blanco (número cinc) i Sonia Sierra (número sis).
El principal canvi és que Toni Roldán no repeteix com a número dos, perquè va decidir abandonar el partit arran dels recents pactes de la formació amb Vox en alguns ajuntaments i comunitats autònomes A Lleida -María Burrel-, Girona -Héctor Amelló- i Tarragona -Sergio del Campo- es repeteixen els candidats, com també passa al Senat. En els últims comicis, el partit taronja va aconseguir cinc escons a Madrid: quatre per Barcelona i un per Tarragona. El nombre de vots a Catalunya va ser molt menor a l'aconseguit en les últimes catalanes, quan van superar el milió de sufragis per convertir-se en guanyadors al Parlament ara fa dos anys.
