El Monestir de Sant Benet de Montserrat té en marxa, des del 4 de setembre passat, l’Escola Monàstica Sinclètica. Es tracta d’un nou centre que ofereix formació en coneixement, art i interioritat, a través d’uns ensenyaments amb categoria de màster no-universitari. La benedictina Teresa Forcades, teòloga i metgessa, ha impulsat aquesta nova obra, per encàrrec de l’abadessa, Maria del Mar Albajar, per oferir formació a distància des del mateix monestir. Amb l’anglès com a llengua oficial, el programa dura dos anys amb un recorregut existencial inspirat en l’experiència monàstica, sempre per fomentar l’experiència de buscar Déu i un sentit a la pròpia vida des d’una interioritat en sentit ampli. L’Escola Monàstica Sinclètica ofereix 18 temes inspirats en la regla de sant Benet. El primer any es basa en la idea de l’autoconeixement i segueix amb l’amor, la gràcia, la humilitat, el silenci, la paraula, la comunitat, el perdó i la plenitud. En el segon any, es tracten les qüestions del patiment, la llibertat, la veritat, la pregària, la joia, el sentit, la pau, la innocència i la solitud monàstica que fa possible la comunió. Cada tema es desenvolupa des de la literatura, la bíblia l’art, la teologia i la música. Teresa Forcades, benedictina, teòloga i metgessa, ha explicat aquest dilluns, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, que la formació és una oportunitat per descobrir, "des dels detalls", els grans horitzons de la interioritat.

Parteix del nom, Sinclètica, que és el d'una dona que va viure al segle IV. A més d'honorar-la, a ella, també és un reconeixement del que significa aquest nom. Ella va ser una dona del desert. Coneixem molt els pares del desert, però també n'hi havia dones. I Sinclètica va ser una de les poques de les quals s'han conservat els escrits. Ens interessa com a figura que va buscar la seva pròpia interioritat, la relació amb Déu, i el nom vol dir "Sin", en grec "amb", i "Cletos", que vol dir "convocat". Aquesta és, doncs, l'escola dels qui se senten convocats junts. No és tant qui convoca sinó per a què som convocats. I el més important és allò que ens commou. Tothom pot haver viscut experiències que fan obrir interrogants, per exemple sobre un més enllà o sobre coses que s'experimenten i a les quals no sabem donar un nom. Si tu creus que la vida comença i acaba amb tu, no et pots sentir cridat a aquesta escola. Però si consideres que aquesta vida pròpia ve d'algun lloc i va més enllà de tu, encara que no es vulgui donar cap nom a allò, ni tan sols el de Déu, et pots sentir convocat per aquesta proposta.

Efectivament. Ni tan sols s'ofereix des del punt de vista cristià ampli. Per exemple, hi ha professors musulmans, ateus, agnòstics, jueus i altres. D'altra banda, és important tenir present que l'escola és a distància, però també hi ha alumnes presencials. Pot ser, per tant, de les dues maneres. La formació es pot fer sencera, tant a distància com presencial, però també parcial com a oient, i igualment pels dos sistemes de seguiment.

Tenim diverses maneres. Ara hi ha una convocatòria molt propera, per al cap de setmana de l'11 al 13 de juny, que és obert. Si algú hi està interessat, per fer un tast sense el compromís de dos anys, s'hi pot anar. Les classes són el 12 i el 13. Comencen amb la de literatura. Una característica de la metodologia en els 18 temes és que cadascun queda abordat des de cinc perspectives diferents: teologia, bíblia, música, belles arts i literatura. Aleshores el que es fa, en 45 minuts, és aplicar la metodologia anomenada de la perla. S'inspira en l'evangeli, on Lluc i Mateu ens parlen d'una perla i diuen que, per adquirir-la, aquell comerciant ho ven tot per poder adquirir una perla fina. Significa una cosa de màxim valor. Es tracta no pas de fer un resum del tema que toqui, on un recorregut ampli des de la perspectiva pròpia, sinó de plantejar cadascú, com a professor, una perla, que pot ser una pel·lícula, una escultura i, en definitiva, un detall que diu alguna cosa i, fent-hi un focus amb la màxima concentració possible, aconseguir veure l'evolució d'un caràcter cap al tema, per exemple, del perdó. I aquí hi ha sempre la subjectivitat del professor, que forma part integral de la proposta. La tradició monàstica sempre ha dit que el coneixement i la vida no es poden separar. No podem parlar d'allò que no hem viscut.

El fet que sigui en anglès pot espantar, però cal tenir en compte que l'escola és internacional. El que es vol és que persones de tot el món comparteixin un mateix espai. Perquè se segueixi si no se sap anglès, hi ha traducció simultània al català i castellà i, en les classes, una subtitulació diferida que es pot veure unes setmanes després. Això sí, el títol només es pot treure si es domina l'anglès. Per fer d'oient, no cal. D'altra banda, pels imperatius de la pandèmia, l'allotjament és a l'alberg i les classes al santuari de Montserrat, no pas al nostre monestir, per exigències de la pandèmia.

A mi m'agrada molt que es conegui la vida monàstica, però l'objectiu d'aquesta escola no és aquest, sinó facilitar que s'aprofundeixin experiències que desperten en tothom (monges, monjos, laics i laiques) un neguit, un interrogant, un anhel i un desig. Aleshores es tracta de compartir-ho amb altres persones que estan en la mateixa tessitura. Per apuntar-s'hi, es pot contactar amb l'escola a través del web de l'Escola Monàstica Sinclètica. El gran esforç tècnic és que les classes es poden seguir també per streaming en directe, cosa que permet interactuar des d'Austràlia o des de qualsevol lloc del món.