Participa en l'enquesta d'aquesta setmana de Ràdio Estel: Creus que hi ha el risc de confondre l'islam amb el terrorisme? Aquesta setmana encetem nou tema a l'espai #elpitjordelpitjor de la nostra companya Laura Aznar. Amb motiu dels atemptats terroristes que es van produir la setmana passada a París, a més de reivindicar sempre la llibertat d’expressió i mostrar el nostre absolut rebuig envers aquesta classe d’accions, volem avisar de l’auge de la islamofòbia, una de les terribles conseqüències que provoca la violència yihadista.
Per tancar la setmana, aquest divendres, ens ha visitat Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, que creu que hi ha “un gran desconeixement sobre les religions” i que, per aquest motiu, es pot relacionar Islam i terrorisme: “És un perill que es facin aquestes associacions, però n’hem de ser conscients i ser capaços de reaccionar-hi i prevenir-lo”. El director d’Afers Religiosos està en contacte directe amb les 13 religions que existeixen a Catalunya: “Quan parlo amb les comunitats musulmanes, les animo per ser uns més en aquesta societat, i a la ciutadania cal animar-los perquè considerin un marc de societat en el que hi cabem tots amb respecte absolut per les conviccions i les pràctiques de l’altre”, apuntava Vendrell.
A Catalunya hi ha una llarga tradició de treball interreligiòs. La Direcció General d’Afers Religiosos és única a Espanya, sobretot pel que fa a la tasca de fomentar que les pròpies confessions religioses treballin amb les altres. Per exemple, l'any 2004, es va crear el Grup de Treball Estable de Religions, segons Enric Vendrell “una gran eina per prevenir els conflictes entre religions”. Vendrell ha mirat de trobar les causes de l’auge del jihadisme, i ha apuntat que “els joves es poden sentir atrets per una sèrie de crides que, de religioses, no tenen res. Això no és l’Islam”.
Es pot escoltar aquí (minut 31'00") tota l'entrevista a Enric Vendrell.
Aquest dijous hem entrevistat Avi Astor, investigador de ISOR (Centre d'Investigacions en Sociologia de la Religió) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb ell, hem parlat del terrorisme jihadista i de les seves principals conseqüències. Astor ha dit que, "especialment des de l’11 de setembre als Estats Units", existeix el perill de vincular Islam i terrorisme: “L’Islam està molt polititzat, molt mediatitzat, i hi ha imatges als diaris i a la televisió casi cada dia. Al llarg del temps la imatge es cristal·litza en l’imaginari occidental”, exposava l’investigador. També Avi Astor ha destacat dues dimensions de l’auge del terrorisme islamista: D'una banda, que "els fonamentalistes han aprofitat el buit de poder després de la Guerra d’Irak per arribar a distints segments de la població que es van sentir exclosos". D'altra banda, ha afegit que "les intervencions militars fetes per països del món occidental com Estats Units i França".
L’augment de presència militar que ha anunciat França, creu Avi Astor: “Potser augmenta l’odi cap a França o les possibilitats d’haver altres atacs”, tot i que és conscient que “tots els països occidentals es troben en una situació molt difícil” per combatre l’Estat Islàmic en la regió".
Escolta l'entrevista al minut 31'30" aquí
Aquest dimecres ens ha acompanyat Daniel Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya, que ha explicat que l’associació entre islam i terrorisme és “un dels elements per intentar legitimar la islamofòbia”. “L’opció fàcil”, ha continuat, “és vincular els dos temes justificant que la violència jihadista radical pren l’islam com a referent, però no hem de donar suport a la gent que té interès en que fem aquesta associació”.
Vilaró també ha alertat de la necessitat d’aprendre a utilitzar el llenguatge adequadament i eliminar conceptes com ‘terrorisme islàmic’, en què s’incorpora un adjectiu religiós a un acte criminal . “En comptes d’això podríem dir ‘terrorisme jihadista’ o inspirat en el jihadisme”, proposa, “de la mateixa manera que mai diríem terrorisme jueu o cristià si algú d’aquesta religió protagonitzés un acte terrorista”. Vilaró ha conclòs la seva intervenció afirmant que per prevenir la islamofòbia caldrien polítiques de integració més actives, ja que “els problemes socials són un caldo de cultiu que alimenta la discriminació i fa que molta gent culpi els immigrants del malestar”, ha conclòs el portaveu d'AI.
Es pot explicar aquí (des del minut 30'00") tota l'entrevista a Daniel Vilaró.
D'altra banda, dimarts, hem seguit parlant sobre la qüestió que ens ocupa aquesta setmana, i ho hem fet amb Mohamed Halhoul, representant de la comunitat musulmana del Grup de Treball Estable de les Religions. Halhoul explica que “el posicionament islamofòbic no és majoritari però vivim moments difícils”, i això implica que “hi ha complicacions i tots hem d’estar a l’alçada de les nostres responsabilitats”. Des del seu punt de vista, els terroristes i els islamofòbics persegueixen un mateix objectiu, estendre la por, “i nosaltres no hi hem de caure”, sentencia.
Halhoul també ha parlat de la importància dels mitjans a l’hora de construir un discurs que sigui assumit socialment, i en aquest sentit, ha avisat de la necessitat d’una major formació dels periodistes sobre aquestes qüestions. “El redactor a vegades no té temps de buscar la terminologia adequada”, ha explicat, “i el bombardeig dels termes que la premsa repeteix reiteradament, com ‘Estat Islàmic’, s’ha d’eliminar”.
Es pot explicar aquí (des del minut 30'00") tota l'entrevista a Mohammed Halhoul.
Dilluns ens ha acompanyat Ababacar Thiakh, historiador i membre del grup de diàleg interreligiós del centre CREA. Thiak ha explicat que, com a comunitat musulmana, els creients d'aquesta religió es distancien molt d’aquest fet, i ha aclarit que “l’islam i el terrorisme són dues coses que no tenen res a veure”.
“No es pot identificar la religió amb la gent que està actuant pels seus propis interessos en nom de milions de persones”, ha sentenciat. Des del seu punt de vista, el rol que haurien d’assumir els mitjans de comunicació en aquesta qüestió hauria de ser “explicar què és l’islam i que és el terrorisme”. En aquesta línia, Ababacar Thiakh ha afegit que “s’hauria de fer un treball de profunditat, de conèixer l’altre en la seva essència, amb el seu fons”.
Thiakh considera que falten espais de debat per fomentar el coneixement d’allò que ens resulta estrany, “fet que ens permetria trencar amb la por i anar cap a la cohesió social, perquè estem generant molts prejudicis que no tenen res a veure amb la realitat”. Ha conclòs dient que el problema en si no és la religió, “sinó les persones que tenen la determinació de fer mal i de fer-lo a tothom”.
Es pot escoltar aquí (des del minut 32'00") tota l'entrevista a Ababacar Triakh.
