En directe

La Caravana

RÀDIO ESTEL

Participa en l'enquesta: Veus bé la presó permanent revisable? Lluís Batlló, penalista: "La mesura no respecta la Constitució"

Participa en l'enquesta d'aquesta setmana de Ràdio Estel: És encertada la introducció de la presó permanent revisable a la reforma del Codi Penal? Aquesta setmana encetem nou tema a…

26 gener 2015

Comparteix

Participa en l'enquesta d'aquesta setmana de Ràdio EstelÉs encertada la introducció de la presó permanent revisable a la reforma del Codi Penal? Aquesta setmana encetem nou tema a l'espai #elpitjordelpitjor de Laura Aznar. Parlem de la reforma del Codi Penal, una reforma que el Partit Popular va aprovar en solitari al Congrés dels Diputats i que ha motivat les crítiques dels partits de l’oposició, d’alguns experts i d'organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional o Greenpeace. La mesura més polèmica ha estat la introducció de la presó permanent revisable, criticada des d’algunes formacions, que l’han considerat un eufemisme de la cadena perpetua.


Aquest divendres, per cloure la setmana, ens ha acompanyat l’advocat penalista i professor de dret processal del Col·legi d’Advocats Lluís Batlló, que ha fet un repàs de les principals implicacions de la reforma del Codi Penal. “Incorpora la possibilitat que sigui delicte la difusió d’imatges prèviament consentides, un augment de penes pels delictes de fur i robatori i la implantació de la presó permanent revisable”, ha apuntat. Pel que fa a aquesta darrera incorporació, Batlló ha recordat que la Constitució estableix que les penes han d’estar orientades a la reinserció social i que, partint d’aquesta base, “des del moment en què existeix la possibilitat tècnica que una persona estigui el resta de la seva vida a la presó, podríem dir que no respecta la Constitució, perquè atempta contra la finalitat de les penes, que és la reinserció social del condemnat”.

L’altre tema que ha destacat Lluís Batlló és la supressió de les faltes. En aquest sentit, l’advocat i expert en dret processal ha explicat que “podríem considerar ‘les faltes’, col·loquialment, com les baralles de veïns, els insults o les amenaces lleus”. És a dir, segons ha comentat, són infraccions penals lleus “que es resolen amb un judici que compta amb totes les garanties que el procediment penal dóna i que comporten una multa”. Si aquestes faltes se suprimeixen, ha conclòs el lletrat, “algunes es convertiran en infraccions administratives, i altres, passaran a ser delictes lleus amb totes les conseqüències que això comporta, com per exemple, antecedents penals”.
Es pot escoltar aquí (des del minut 30'30") tota l'entrevista a Lluís Batlló.


D'altra banda, dijous, ens va acompanyar Maria Serrano, responsable adjunta de Relacions Institucionals i Política Interior d'Amnistia Internacional a Espanya. El que més preocupa a l’ONG és que “es modifiquen tots els delictes que tenen a veure amb els desordres públics”. Com a exemple, ha dit que “hi ha comportaments que es considera que reforcen la predisposició d’altres persones a cometre actes de desordres públics, com ara els missatges per twitter o mòbil". En aquesta línia, ha afegit que "aquestes són les formes de protesta actuals i ara estaran penades en el Codi Penal”.

En aquest sentit, Amnistia Internacional es queixa que hi ha actituds “que considerem que són pacífiques” i que poden portar associades penes privatives de llibertat. Aquesta ONG i el Consell General del Poder Judicial ha alertat que la definició del que és atemptat contra l’autoritat inclou comportaments de molt diferent gravetat. “No és el mateix una persona que agredeix a les forces de seguretat que una altra que fa resistència pacífica”, concreta Serrano, “i si bé en el tràmit parlamentari s’hi han introduït alguns matisos, encara hi ha certa ambigüitat que pot donar lloc a que se sancionin comportaments de resistència pacífica”. Finalment, s’ha referit a la presó pemanent revisable, explicant que el més preocupant d’aquesta figura són els terminis de revisió, “que se situen entre els 25 i 35 anys, i en aquest sentit, ens hem de preguntar fins a quin punt aquesta pena pot servir a la finalitat de la presó, que és la reinserció i la reeducació”.

Es pot escoltar aquí (des del minut 31'00") tota l'entrevista a Maria Serrano.
 

Aquest dimarts hem entrevistat a Julián Ríos Martín, professor de Dret Penal, que ha parlat de la presó permanent revisable introduïda en la reforma del Codi Penal: “Davant els delictes tan greus pels quals està prevista aquesta pena, qualsevol ciutadà, fins i tot jo, des d’un punt de vista més emocional ens surt dir: ‘Que no surti de la presó!’”. Alhora, ha alertat de les conseqüències d’aquest tipus d’internament, quan ha dit que “els ciutadans busquen, pensen i senten que tots els problemes se solucionen amb la presó, i amb més anys de presó, però quan es coneix què és la presó, se sap com és de destructiva”. 

El professor de Dret Penal apuntava l’alternativa a la presó: “Cal exigir als polítics que posin els mitjans en els espais on es pot generar la delinqüència, sobretot l'educació, la violència de gènere, la salut mental i la drogoaddicció”, entre altres àmbits. Ríos ha explicat que el concepte "revisable" el va afegir el Govern espanyol després que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) digués que aquesta pena contradiu l’article 25 de la Constitució: “Aquesta qüestió és merament formal: ¿Quin psicòleg de presó farà un informe dient que no és perillós una persona que hagi comès un delicte greu i que ha passat en la presó 25 anys?”. I afegia que “25 anys en presó és una bogeria", perquè "són 25 anys de sofriment, que deixen absolutament devastats, no només físicament, sinó relacional i socialment”.

Es pot escoltar aquí (minut 33'00") tota l’entrevista a Julián Ríos Martín.
D'altra banda, dilluns hem parlat de la mateixa qüestió amb el diputat del PP català Sergio Santamaria, que diu que el més important d’aquesta mesura és justament que la condemna es pot revisar. ”Aquest és el requisit bàsic, perquè si existeix la possibilitat de revisió, no s’estan incomplint els principis bàsics consagrats a la Constitució espanyola sobre la necessitat que la pena sigui rehabilitadora i reintegradora”. En aquesta línia, el dirigent popular ha afegit que “no suposa en cap una cadena perpetua”. Santamaria també ha aclarit que la presó permanent revisable s’aplicarà “en penes que afecten a delictes especialment greus, com assassinats múltiples, que tenen com a víctimes persones vulnerables, assassinats relacionats amb abusos sexuals, amb terrorisme...”.
 
D’altra banda, el diputat del Partit Popular considera que malgrat haver aprovat aquesta mesura en solitari, gaudeixen d’una majoria absoluta que els avala. En aquest sentit, ha recordat que el PP “va abstendre’s, l’any 2010, a la reforma del Codi Penal proposada pel govern socialista, que incorporava reformes importants però no contemplava aquesta figura de la presó permanent revisable”. “Tampoc podem posposar les reformes indefinidament perquè els altres grups no s’hi sumin”, ha sentenciat finalment.
Es pot escoltar aquí (minut 34'00") tota l'entrevista a Sergio Santamaría.

Més actualitat

AUDIOS

Quan podria sortir en llibertat Dani Alves?

Dani Alves en la primera jornada del judici | EFE

L'advocat penalista Juan Carlos Zayas valora la sentència de quatre anys i sis mesos de presó per agressió sexual al jugador de futbol

22 febrer 2024

Redacció

Sense categoria

Jaume Orra, alcalde de Vilanova de Sau: "Culpar a les hidroelèctriques del buidatge dels pantans és pixar fora de test"

En una entrevista a Ràdio Estel, l'alcalde es desmarca de les acusacions de l'anterior batlle a les hidroelèctriques de buidar el pantà de Sau "per fer llum"

22 febrer 2024

Redacció

POLÍTICA

Jordi Coronas (ERC): "Ara mateix no contemplem l'escenari de formar un tripartit d'esquerres a Barcelona"

El portaveu adjunt d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona assegura en una entrevista a Ràdio Estel que l'acord de pressupostos a Barcelona fa estirar el model del PSC cap al model republicà

21 febrer 2024

Redacció