Enguany la Pasqua ortodoxa i la catòlica, a diferència del que sol ser habitual, se celebren el mateix dia. En el marc d’aquesta feliç coincidència el dilluns sant 15 d’abril passat la basílica de la Sagrada Família de Barcelona es va omplir de gom a gom per a la solemne interpretació de la Passió segons Sant Mateu, obra del metropolita Hilarion de Volokolamsk. El metropolita Hilarion Alfeyev és el responsable de les relacions exteriors del Patriarcat de Moscou i l’any 2010 va ser nomenat doctor honoris causa per la Facultat de Teologia de Catalunya.

«El metropolita Hilarion Alfeyev és el responsable
de les relacions exteriors del Patriarcat de Moscou»

L’oratori de l’arquebisbe rus, que s’inspira en l’esplèndida obra homònima de Johann Sebastian Bach, va ser interpretat per l’Orquestra Nacional Russa, el Cor Sinodal de Moscou, els solistes Zhala Ismailova, Vesselina Kasarova, Sergey Romanovsky i Alexey Tikhomirov sota la direcció de Mischa Damev. L’actor Lluís Soler va posar veu a l’evangelista.
El cardenal Lluís Martínez Sistach va tenir paraules d’elogi cap al metropolita Hilarion per la bellesa de la composició, i va voler recordar la conveniència de cantar una peça com aquesta en el marc artístic de la Sagrada Família. L’arquebisbe de Barcelona no va defugir l’actualitat i es va referir a la tensa situació que es viu a Ucraïna, tot demanant que s’acabin imposant la concòrdia i la pau: «Tots patim pels esdeveniments  que succeeixen a Ucraïna. Preguem perquè s’acabin els conflictes i la violència.»

«L’arquebisbe de Barcelona
va demanar la pau per a Ucraïna»

Les aproximadament 3.000 persones que van assistir al concert van poder gaudir d’una adaptació lleugerament reduïda de l’obra, que va durar poc més d’una hora. Com és habitual en les formacions de l’est d’Europa la interpretació d’aquesta nova Passió va estar marcada per l’excel·lència, una gran sensibilitat i la perfecta conjunció d’instruments i veus, tant dels solistes com del cor. La veu profunda de l’actor Lluís Soler va acabar de donar el to dramàtic a la interpretació i ajudava el públic a situar-se dins del relat evangèlic i interioritzar-lo. Un dels moments més bells va ser el de la mort i davallament de la creu, en què el cor va expressar el dolor i la tristesa d’aquest passatge amb una sensibilitat exquisida.
Tot i tractar-se d’una obra actual, la Passió segons Sant Mateu del metropolita Hilarion s’allunya força de l’estil contemporani i entronca tant amb la música de Bach com amb la tradició musical ortodoxa russa dels segles XVIII i XIX. El fet que l’oratori s’interpretés a la gran basílica ideada per Antoni Gaudí completava la solemnitat de l’obra, de per si ja prou majestuosa. Les altíssimes columnes, l’alçada de l’espai, i el joc de llums dels vitralls que s’anava modificant així que el sol es desplaçava semblaven dibuixar una màgica simfonia paral·lela de pedra i colors. Impressionat tant per la música com per l’espai arquitectònic el públic va mantenir un silenci absolut durant tot el concert, que va esclatar al final en una sentida ovació tant cap als intèrprets com també cap al compositor.

«L’obra entronca amb Bach
i amb la tradició musical ortodoxa russa»

El concert es va convertir en una magnífica entrada a la Setmana Santa catòlica i ortodoxa i també va ser un exemple de bona entesa entre les diferents Esglésies. Encara més, va esdevenir un moment privilegiat per comprovar que efectivament la fe només pren vida quan entra en diàleg amb l’art, la cultura i la raó. Per ser una fe realment encarnada ha d’obrir-se a la societat complexa i fluctuant del segle XXI.