Amb el Tribunal Constitucional vacant des de fa mesos per l’expulsió de la majoria dels seus membres, el diari alemany ‘Bild’ acaba de destapar unes gravacions que suposadament demostrarien la connivència del partit governamental amb clans del crim organitzat, per “orientar” el vot de milers d’albanesos en les eleccions del 2017, les que van permetre Edi Rama revalidar el seu mandat. En qualsevol cas, per a Albània, l’obertura de negociacions amb la Unió Europea per a l’adhesió pot ser una taula de salvació enmig del caos i per evitar el col·lapse. Brussel·les exigeix una reforma de la justícia albanesa com un dels requisits per facilitar el procés d’adhesió. La situació, però, és massa greu fins i tot perquè es puguin obrir converses. L’Albània que va ser trist referent del comunisme més dur i antireligiós, com també el país més pobre d’Europa, té ara massa foscor en un moment molt complicat per a Europa.
INTERNACIONAL
“Per a Albània, la millor opció seria entrar a la Unió Europea”
Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, Arcadi Oliveres, economista i activista social, i Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, han analitzat…
19 juny 2019
@IgnasiMiranda / @Educato98,
Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, Arcadi Oliveres, economista i activista social, i Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, han analitzat aquest dimecres, en el programa El Mirador de l'actualitat, el context i la situació d'Albània, que viu una greu crisi política, sense òrgans judicials i amb l’oposició ara mateix fora del Parlament. Prusals ha apuntat que “Albània és un país molt desconegut, a causa del seu passat comunista”, i ha destacat que “només es coneix aquest estat pel seu narcotràfic i perquè és enmig d’una ruta migratòria cap a l’Europa Occidental”. També ha recordat que “la població és majoritàriament rural” i que “és culturalment molt divers, perquè acull moltes minories ètniques, com ara la grega i la turca”. Per la seva banda, Ferrer ha remarcat que “hi ha una corrupció evident que és percebuda per la població, i això genera desencís”. Igualment ha afegit que “Albània té el doble d’importacions que d’exportacions, i això vol dir que necessita interactuar amb altres estats” i que “la emigració albanesa és molt alta i la immigració, en canvi, és molt baixa”.
En aquest sentit, Guillem Pursals ha subratllat que “Albània ha fet grans reformes estructurals al país, i prova d’això és l’abandonament del règim comunista i l'entrada, anys després, a l’OTAN”. Pursals també ha afirmat que el país “oficialment és una democràcia parlamentària, però la realitat demostra que no és del tot així, motiu pel qual l'oposició ha sortit al carrer”. D’altra banda, Ferrer ha proposat que “la Unió Europea faci una aposta per integrar els països dels Balcans”, i ho ha justificat assegurant que, “si aquests estats no tenen una ajuda econòmica, jurídica i democràtica, quan entren en crisi, són susceptibles de relacionar-se en altres grups d’influència, particularment Rússia o Turquia”. En referència a aquesta proposta, Arcadi Oliveres ha assegurat que “la integració en la Unió Europea serà una bona mesura si comporta beneficis econòmics i socials”. Ferrer ha conclòs que, “per a Albània i per als estats dels Balcans, la millor opció seria entrara la Unió Europea”.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d'aquest dimecres 19 de juny
Albània, que viu una greu crisi política, sense òrgans judicials i amb l’oposició ara mateix fora del Parlament, situació molt complicada tenint en compte que aquesta setmana el Consell Europeu s’ha de pronunciar sobre la data d’obertura de negociacions per a l’adhesió d’aquest país i també de Macedònia del Nord. Després de les manifestacions d’estudiants al desembre passat a Tirana, el Partit Democràtic (de centredreta i a l’oposició) boicotejava el poder legislatiu, que és ara monocolor. Les protestes segueixen a hores d’ara, i el president, Ilir Meta, decidia la setmana passada suspendre les eleccions locals previstes per al 30 de juny per manca de representativitat. A tot això, cal afegir que el primer ministre albanès, Edi Rama (del Partit Socialista) ha iniciat una operació parlamentària per intentar desallotjar Meta del poder.
