La germana mort ha arribat finalment al bisbe Pere Casaldàliga. L’hi ha arribat per malaltia, al llit de l’hospital, als 92 anys, a causa d’una insuficiència respiratòria aguda. Ell, que en el decurs de la seva vida i fruit del compromís obertament assumit a favor dels camperols, peons i pobles indígenes, ha rebut nombroses amenaces de mort i ha patit diversos intents d’assassinat. Als 84 anys, ja malalt de Parkinson, va haver de marxar de casa seva a São Félix do Araguaia (Brasil), d’on fou bisbe titular del 1971 fina al 2005, per la intensificació de les amenaces de mort que feia temps que rebia per la seva dedicació a defensar els drets dels indis xavante, una ètnia ameríndia del Matogrosso. El fet que aleshores el govern hagués decidit prendre les terres als terratinents i als colons que les van ocupar per retornar-les als indígenes, tal com manava una ordre ministerial, va fer augmentar la pressió a la zona i, tot i que sempre s’hi havia negat, Casaldàliga va haver de sortir de São Félix en avioneta i escortat per la policia. El bisbe afirmava: “He dit moltes vegades i recordo en aquests moments la paraula del màrtir d’Amèrica Llatina, Mons. Romero: ‘Una església d’un poble perseguit, d’un poble màrtir, prohibit, necessàriament ha de ser també una Església perseguida. Altrament, del cert que no seria una Església coherent.’” I el periodista Francesc Escribano, autor del llibre Descalç sobre la terra vermella, inspirat en la vida del bagenc, va mostrar el seu suport al bisbe i a la seva feina des del Twitter: “Casaldàliga, amenaçat de mort per defensar els indis: «No n’hi ha prou amb ser creient, s’ha de ser creïble»”.
En una entrevista a TV3 Mònica Terribas li preguntava: “Són amigues les identitats dels petits pobles amb les grans causes que fan bellugar el món?” I el bisbe responia: “Ho poden ser. Per què no puc ser jo un català sincer, obert, ferm, feliç amb la meva identitat i ser solidari amb el món? Respectar totes les altres identitats. Així com ha costat tant de defensar els drets de les persones estem encara a l’abc pel que fa als drets del pobles. Els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites.”
Pere Casaldàliga ha portat a plenitud la dimensió profètica que implica el baptisme cristià i la llibertat interior dels fills de Déu. Català universal, poeta, escriptor, sempre actiu, ha mostrat que es pot fer de bisbe amb un altre estil, sobri, evangèlic, creïble per a molts. Així acaba el seu poema El nom novell: “Si em bategeu un altre cop, un dia, / amb l’aigua dels sanglots i la memòria, / amb el foc de la mort i de la Glòria…: / digueu a Déu i al món / que m’heu posat / el nom de Pere-Llibertat!”
