En directe

Fórmula Estel

ESGLÉSIA MÓN

Pere-Llibertat

La germana mort ha arribat finalment al bisbe Pere Casaldàliga. L’hi ha arribat per malaltia, al llit de l’hospital, als 92 anys, a causa d’una…

8 agost 2020

Jaume

Comparteix

La germana mort ha arribat finalment al bisbe Pere Casaldàliga. L’hi ha arribat per malaltia, al llit de l’hospital, als 92 anys, a causa d’una insuficiència respiratòria aguda. Ell, que en el decurs de la seva vida i fruit del compromís obertament assumit a favor dels camperols, peons i pobles indígenes, ha rebut nombroses amenaces de mort i ha patit diversos intents d’assassinat. Als 84 anys, ja malalt de Parkinson, va haver de marxar de casa seva a São Félix do Araguaia (Brasil), d’on fou bisbe titular del 1971 fina al 2005, per la intensificació de les amenaces de mort que feia temps que rebia per la seva dedicació a defensar els drets dels indis xavante, una ètnia ameríndia del Matogrosso. El fet que aleshores el govern hagués decidit prendre les terres als terratinents i als colons que les van ocupar per retornar-les als indígenes, tal com manava una ordre ministerial, va fer augmentar la pressió a la zona i, tot i que sempre s’hi havia negat, Casaldàliga va haver de sortir de São Félix en avioneta i escortat per la policia. El bisbe afirmava: “He dit moltes vegades i recordo en aquests moments la paraula del màrtir d’Amèrica Llatina, Mons. Romero: ‘Una església d’un poble perseguit, d’un poble màrtir, prohibit, necessàriament ha de ser també una Església perseguida. Altrament, del cert que no seria una Església coherent.’” I el periodista Francesc Escribano, autor del llibre Descalç sobre la terra vermella, inspirat en la vida del bagenc, va mostrar el seu suport al bisbe i a la seva feina des del Twitter: “Casaldàliga, amenaçat de mort per defensar els indis: «No n’hi ha prou amb ser creient, s’ha de ser creïble»”.


En una entrevista a TV3 Mònica Terribas li preguntava: “Són amigues les identitats dels petits pobles amb les grans causes que fan bellugar el món?” I el bisbe responia: “Ho poden ser. Per què no puc ser jo un català sincer, obert, ferm, feliç amb la meva identitat i ser solidari amb el món? Respectar totes les altres identitats. Així com ha costat tant de defensar els drets de les persones estem encara a l’abc pel que fa als drets del pobles. Els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites.”


Pere Casaldàliga ha portat a plenitud la dimensió profètica que implica el baptisme cristià i la llibertat interior dels fills de Déu. Català universal, poeta, escriptor, sempre actiu, ha mostrat que es pot fer de bisbe amb un altre estil, sobri, evangèlic, creïble per a molts. Així acaba el seu poema El nom novell: “Si em bategeu un altre cop, un dia, / amb l’aigua dels sanglots i la memòria, / amb el foc de la mort i de la Glòria…: / digueu a Déu i al món / que m’heu posat / el nom de Pere-Llibertat!”

Més actualitat

Col·legi de Metges de Barcelona: "No n'hi ha prou amb els diners. Si tenim més diners, però fem el mateix, no avançarem"

Una infermera camina per la sala d'espera d'Infermeria Familiar i Comunitària del Centre d'Atenció Primària (CAP) Can Bou de Castelldefels, el 15 de novembre de 2021.

El vicepresident del Col·legi, Jaume Sellarès, ha insistit en una entrevista a Ràdio Estel que la solució del sistema sanitari no implica contractar una mútua privada

28 novembre 2022

Redacció

"Els joves ara no són menys igualitaris, però, davant de determinants avenços, el masclisme adopta postures més reaccionàries"

Una nena amb la mà a la finestra, amb un efecte de color lila.

La directora general per l’erradicació de les violències masclistes de la Generalitat critica la idea de “romantitzar” que ara les noves generacions són més masclistes que abans

25 novembre 2022

Redacció

El sector financer creu que el pacte per congelar les hipoteques no pot aspirar a ajudar a tots els deutors

Cartells de venda de pisos en un aparador

En una entrevista a Ràdio Estel, el president de l'Associació Hipotecària Espanyola, Santos González, ha dit que la mesura "és equilibrada" perquè beneficia "tant al client com a la banca"

24 novembre 2022

Redacció