Aquest temps de pandèmia pel Covid-19, amb el confinament per frenar l'expansió del virus, ha obert en el si de l'Església i en tota la societat una necessària reflexió. El que vindrà després, amb les conseqüències socials, culturals, religioses, sanitàries i econòmiques, ocupa i preocupa els bisbes de Catalunya, com també els diversos àmbits eclesials i les comunitats cristianes en general. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, ha explicat aquest dilluns que, "en els moments inicials, hem viscut la crisi amb una gran perplexitat perquè no ens hi havíem trobat mai, però ens hem anat acostumant de mica en mica a la nova realitat". En una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, el prelat ha destacat que, "després de tres mesos, vivim una realitat que ens fa pensar en el moment del canvi climàtic, que arriba a nivells preocupants, i ara se'ns ha obligat a una aturada necessària".

El també president de la Tarraconense ha assegurat que, "en un moment en què certes polítiques ens podien fer pensar en èpoques anteriors, de sobte, hem passat de ser discriminadors a discriminats, perquè no se’ns permet passar fronteres i som els qui podem transmetre malalties". En aquesta línia, ha afegit que "la crisi ens fa conscients de la nostra debilitat i condició", i que "aquests mesos ens sentim despullats dels nostres projectes simplement humans". Planellas ha conclòs la reflexió afirmant que "ha estat com un examen de consciència general i ens ha de fer reflexionar profundament". En un altre moment, el pastor ha dit que "els creients han d'aportar un retorn a l’evangeli, amb senzillesa i sobrietat davant la vida i el món". Igualment ha apuntat que "l’experiència del Covid-19 està invitant tothon a diferents maneres de fer i de ser". L'arquebisbe de Tarragona, a més, ha subratllat com una altra de les oportunitats obertes la de "la necessitat de l'altre i obrir-se a aquesta realitat". Fins i tot ha assegurat que, "aquest mesos, hem vist fins a quin punt un mal provoca tant de bé, perquè hi ha hagut una crida a la solidaritat i també una resposta".

La creació d'un grup d'estudi a l'Arquebisbat de Tarragona sobre la pandèmia ha estat una altra de les qüestions tractades. Joan Planellas ha explicat que, "davant la crisi sanitària, aquesta comissió te un doble objectiu: establir un pla de xoc caritatiu, per afrontar adequadament la resposta solidària i cristiana com a creients, i oferir una reflexió aprofundida d’aquesta crisi, que té incidència en la vida de les persones i de la mateixa creació". També ha destacat que una altra finalitat és "preparar o establir un Secretariat d’Ecologia i Justícia, perquè hi ha una intima relació entre aquests dos valors, com diu el Papa a la Laudato si". D'altra banda, coincidint amb el primer aniversari de l'inici del seu ministeri episcopal, Planellas ha comentat que la seva vida "ha canviat molt radicalment perquè, després de més de 20 anys amb una vida acadèmica entre setmana i mes pastoral el cap de setmana, ara toca ser pastor de tota una diòcesi". Ha afegit que "això implica un canvi de vida, afrontat amb il·lusió renovada cada mati, en la pregària i amb senzillesa, però amb fermesa per predicar l’evangeli amb una actitud positiva en el món que toca viure".

L'arquebisbe de Tarragona ha afirmat que, amb el missatge pastoral de les seves cartes publicades durant la pandèmia, intenta "fer present la fe amb una actitud de diàleg i d'encontre, sempre a redós del Concili Provincial Tarraconense, perquè també cal recuperar els documents d'aquella cita i alhora subratllant les actituds del Concili Vaticà II, per donar unes pautes per al present i el futur de la nostra Església". Dels últims nomenaments, que han completat un important canvi en l'organigrama de l'arxidiòcesi, Joan Planellas ha destacat que "la comunicació a dins de l’Església és essencial, com es veu en el gran treball que fa aquest àmbit de l'Església tarragonina, però hi mancava una cara visible, el portaveu per al dia a dia". Sobre aquesta figura, ha afegit que té la missió de "presentar les novetats i les noticies i que en tingui cura, perquè no només ho pot fer l'arquebisbe". Igualment ha aclarit que també ha semblat convenient "presentar el nou organigrama a través d’unes vicaries que es corresponguessin amb la missió de l’Església: laics, mossens, vida consagrada, agents de pastoral i els qui anuncien l’evangeli". Ha dit, a més, que "igualment calia un altra vicaria en què s’anunciessin les activitats pastorals i un altra d’acció social i caritativa, per agluninar tota la activitat en aquestes dimensions".

Sobre la implementació de l'oficina per protegir els menors i tractar els abusos a l'arxidiòcesi de Tarragona, l'arquebisbe ha subratllat que l'organisme "segueix la línia del Papa Francesc, amb el Motu Proprio Vos estis Lux Mundi (Vosaltres sou la llum del món) i de la Conferencia Episcopal Espanyola". També ha aclarit que sobretot "pretén ajudar aquestes possibles víctimes i prevenir els abusos, perquè aquest és un tema amb el qual hem de ser seriosos i justos". Referint-se específicament als dos capellans acusats l'any passat de pederàstia, Joan Planellas ha explicat que "s’ha fet una revisió dels casos, amb una investigació en profunidat, i la conclusió és que no s’ha trobat cap prova delictiva que els incrimini". En aquesta línia, ha confirmat que, "mentre no es demostri el contrari, cal respectar l’honorabilitat" d'aquests sacerdots. De tota manera, ha puntualitzat que, "per garantir una màxima transparència, l'Arquebisbat ja ha traslladat totes les diligències d’aquest tema a la Fiscalia provincial perquè, si ho creu necessari, puguin fer les investigacions pertinents". Mentre no hi hagi un canvi, segons el prelat, "aquests mossens podran assumir determinats càrrecs pastorals". "D'aquí a un dies, indicaré indicaré aquests càrrecs per a cadascun d’ells", ha anunciat.

Planellas, com ja havia afirmat en ser nomenat pel Sant Pare, ha reiterat que creu en la unitat pastoral de les diòcesis amb seu a Catalunya. "Això es una experiència que ens ve de segles passats, amb Tarragona com a seu primada, que té una relació amb les diòcesi veïnes en tota una llarga historia", ha comentat. L'arquebisbe ha destacat també que, "a partir del Concili Vaticà II, es fa una reunió periòdica dels bisbes amb seu a Catalunya, un mínim de quatre o cinc vegades cada any, un front comú que és fonamental". Finalment, ha assegurat que "seria una gran notícia que el Papa vingués a Manresa i que "la visita faria un bé molt gran al poble sant de Déu a Catalunya".