El president de la Generalitat ha assumit aquest dimarts "el resultat del referèndum de l'1 d'octubre, amb la victòria del sí", i s'ha compromès amb l'objectiu que "Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república". Immediatament després, però, ha demanat "suspendre aquesta independència per obrir un diàleg", tot i que no ha concretat per quant de temps (es parla d'unes setmanes, abans de convocar un ple que voti la declaració). Aquesta ha estat la declaració més rellevant del discurs que Carles Puigdemont ha pronunciat al Parlament, en un ple en forma de compareixença a petició pròpia. Després de la sessió, ja fora de l'hemicicle, els diputats de Junts pel Sí i la CUP han signat la declaració d'independència, com a signe de "compromís" amb uns efectes de la voluntat dels catalans que, en canvi, queden suspesos a petició del mateix Puigdemont.
En les intervencions dels grups parlamentaris, Inés Arrimadas (Ciutadans) ha acusat el president de fer "un cop a la democràcia" i de ser "el principal responsable de la divisió que pateixen ara els catalans". Per la seva banda, Miquel Iceta (PSC) ha expressat els seus dubtes sobre "la suspensió d'una declaració que no s'ha acabat de produir", alhora que ha fet una crida al diàleg per recuperar la concòrdia. Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot) ha valorat el gest de suspendre la declaració d'independència, i ha demanat "un diàleg" que desencalli la situació. Xavier García Albiol (PP) ha recordat a Puigdemont que "el diàleg és desitjable, però des de la legalitat", i ha conclòs que la seva formació "no acceptarà imposicions i trencaments" d'aquest ordre constitucional. I Anna Gabriel (CUP) ha recordat que "era el dia per proclamar la república catalana", i ha mostrat implícitament una certa decepció.
El ple ha començat una hora més tard, a petició d Puigedemont. Això ha fet que, en el programa El Mirador de l'actualitat, els analistes que ens han acompanyat, els politòlegs Xavier Ferrer i Guillem Pursals, no hagin pogut comentar en directe el discurs del president de la Generalitat. Això sí, tots dos han coincidit a l'hora de pronosticar "una declaració d'independència sense que sigui efectiva ara", cosa que finalment és el que s'ha produït.
Es pot escotar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 10 d'octubre.
Ha estat una mostra de la veu dels analistes des de la mirada neta i la 'respiració desapassionada':
- La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut encara vigent (any 2010)
- La petició de pacte fiscal del president Artur Mas el 2012: manifestació de la Diada tot just abans que Mariano Rajoy negui aquesta possibilitat en plena crisi econòmica.
- Cinc anys sense cap acostament ni cap taula de diàleg per resoldre una aspiració catalana amb creixent suport popular: Diades de 2013 (cadena humana o via catalana), 2014 (la V a Barcelona), 2015 (uns mesos després del 9N), 2016 i 2017. La mobilització de la Diada comporta una pressió popular que el govern de la Generalitat fa seva.
- La plural i complexa sociologia catalana. De les eleccions anomenades “plebiscitàries” el 2015 al referèndum unilateral el 2017.
