1. La misericòrdia no pot ser un parèntesi a la vida de l'Església, sinó que en constitueix l'existència, que manifesta i fa tangible la veritat profunda de l'Evangeli.
2. El perdó és el signe més visible de l'amor del Pare, que Jesús ha volgut revelar al llarg de tota la seva vida. (...) Ningú de nosaltres no pot posar condicions a la misericòrdia.
3. La misericòrdia suscita alegria perquè el cor s'obre a l'esperança d'una vida nova.
4. En aquest Any Sant l'Església ha sabut posar-se a l'escolta i ha experimentat amb gran intensitat la presència i proximitat del Pare, que mitjançant l'obra de l'Esperit Sant li ha fet més evident el do i el manament de Jesús sobre el perdó.
5. Aquest és un aspecte fonamental de la nostra fe, que hem de conservar en tota la seva originalitat: abans que el pecat, tenim la revelació de l'amor amb què Déu ha creat el món i els éssers humans.
6. Comunicar la certesa que Déu ens estima no és un exercici retòric, sinó condició de credibilitat del mateix sacerdoci.
7. Desitjo vivament que la Paraula de Déu se celebri, es conegui i es difongui cada vegada més, perquè ens ajudi a comprendre millor el misteri de l'amor que brolla d'aquesta font de misericòrdia.
8. Només Déu perdona els pecats, però vol que també nosaltres estiguem disposats a perdonar els altres, com ell perdona les nostres faltes.
9. Dono les gràcies a cada Missioner de la Misericòrdia (...) aquest ministeri extraordinari no s'acabarà amb la cloenda de la Porta Santa. Desitjo que es prolongui encara, fins a nova disposició, com a signe concret que la gràcia del Jubileu continuï sent viva i eficaç.
10. Així com Jesús davant la dona adúltera va optar per romandre en silenci per salvar-la de la seva condemna a mort, de la mateixa manera el sacerdot al confessionari ha de tenir també un cor magnànim.
11. No existeix llei ni precepte que pugui impedir a Déu tornar a abraçar el fill que retorna a ell reconeixent que s'ha equivocat, però decidit a recomençar des de l'inici. Quedar-se només en la llei equival a banalitzar la fe i la misericòrdia divina.
12. D'ara endavant concedeixo a tots els sacerdots, en raó del seu ministeri, la facultat d'absoldre a qui hagi procurat el pecat de l'avortament. (...) L'avortament és un pecat greu, perquè posa fi a una vida humana innocent. Amb la mateixa força, però, puc i he d'afirmar que no hi ha cap pecat que la misericòrdia de Déu no pugui assolir i destruir, allí on troba un cor penedit que demana reconciliar-se amb el Pare.
13. Una paraula que anima, una abraçada que et fa sentir comprès, una carícia que et fa percebre l'amor, una oració que permet ser més fort... són totes expressions de la proximitat de Déu a través del consol ofert pels germans.
14. Aquest any jubilar ens ha d'ajudar a reconèixer la complexitat de la realitat familiar actual (...). Cal, per part del sacerdot, un discerniment espiritual atent, profund i prudent perquè cadascú, sense excloure ningú, sense que importi la situació que visqui, pugui sentir-se acollit concretament per Déu, participar activament en la vida de al comunitat i ser admès en aquest Poble de Déu que, sense descans, camina cap a la plenitud del regne de Déu, regne de justícia, d'amor, de perdó i de misericòrdia.
15. Tenim un gran repte a afrontar, sobretot en la cultura contemporània que, sovint, tendeix a banalitzar al mort fins al punt d'amagar-lo o considerar-la una simple ficció.
16. Acaba el Jubileu i es tanca la Porta Santa. Però la porta de la misericòrdia del nostre cor roman sempre oberta, de bat a bat.
17. Amb gratitud penso en els nombrosos voluntaris que amb la seva entrega de cada dia dediquen el seu temps a mostrar la presència i proximitat de Déu.
18. Les obres de misericòrdia corporals i espirituals constitueixen fins als nostres dies una prova de la incidència important i positiva de la misericòrdia coma valor social.
19. L'Església ha d'estar sempre atenta i disposada a descobrir noves obres de misericòrdia i realitzar-les amb generositat i entusiasme.
20. Estem cridats a fer que creixi una cultura de la misericòrdia, basada en la redescoberta de l'encontre amb els altres: una cultura en la que ningú no miri l'altre amb indiferència ni aparti la mirada en veure el sofriment dels germans.
21. A la llum del Jubileu de les persones socialment excloses, mentre a totes les catedrals i santuaris del món es tancaven les Portes de la Misericòrdia, vaig intuir que, com un altre signe concret d'aquest Any Sant extraordinari, s'ha de celebrar a tota l'Església, en el XXXIII Diumenge del Temps Ordinari, la Jornada mundial dels pobres.
Podeu llegir la carta en castellà
