Una pregunta que prové del cor de la Bíblia, formulada des de la muntanya del Carmel, que mira el mar Mediterrani i banya les seves costes i les nostres. «Què hi veus enmig del mar?» Hi veiem moltes i molt diverses realitats que xoquen unes contra les altres. Els diaris ho mostraven: un vaixell atapeït d’immigrants desitjant tocar terra i al davant una luxosa embarcació fruint de l’oci i les vacances. Dos mons contraposats que fan veure que un mateix hàbitat és espai de vida i, alhora, lloc de risc i cementiri que està enterrant milers de per- sones que fugen de la fam, de la injustícia, de la guerra, esclaus de les màfies organitzades que s’aprofiten de la seva desesperació.
Sempre estarem a favor d’aquests «bons samaritans» que no tenen por i salven vides, arriscant les seves
La festa de la Mare de Déu del Carme ens ha conduït a llegir amb ulls de fe una vegada més aquesta realitat. El desig que compartim és que aquest mar Mediterrani sigui un espai de vida i dignitat, font de riquesa i d’intercanvi cultural, lloc d’acollida de tants que el transiten i gaudeixen de la seva bellesa i clima, un turisme digne dels qui ens visiten i dels qui els rebem. El repte és fer-ne l’ocasió d’un treball decent i de sana oferta, no un mitjà més d’explotació, el moment de crear un estil més humanitari. Fa uns dies, un titular dels nostres di- aris deia textualment que «la meitat dels immigrants creuen que els mallorquins no els tracten bé».
Enmig del drama dels refugiats i mirant aquest Mar Nostre, hem contemplat, d’altra part, el drama dels rescats realitzats per l’ONG Open Arms, transportant una camerunesa a les nostres Illes, junta- ment amb dos immigrants morts que no van superar la tragèdia. Havien salvat un gran grup, però també n’havien vist morir molts. A l’extrem més enllà, també més de mil intentaven arribar a la costa. Tots ens demanem: què podem fer? Però també per què hi ha governs que tanquen les portes i fins i tot posen en perill la vida de persones que s’entreguen a salvar tanta gent ferida en el camí de la desesperació? No ho acabem d’en- tendre! Així i tot, sempre estarem a favor d’aquests «bons samaritans» que no tenen por i salven vides, arriscant les seves.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
