En directe

El Matí a Ràdio Estel

AQUESTA SETMANA

Reconeixement i protecció de la llibertat religiosa en la Catalunya del futur

Si Catalunya esdevé un Estat, com ha de ser la seva relació amb les confessions religioses? Per donar resposta a aquesta pregunta, disset entitats de…

22 febrer 2017

Carme

Comparteix

Si Catalunya esdevé un Estat, com ha de ser la seva relació amb les confessions religioses? Per donar resposta a aquesta pregunta, disset entitats de diferents confessions religioses han elaborat un document, El fet religiós en la Catalunya del futur, que s'ha presentat públicament al Parlament de Catalunya. A partir de la demanda explícita de reconeixement i protecció de la llibertat religiosa, el document estipula que la relació entre l'Estat i les confessions religioses s'ha de basar en el model aconfessional o de laïcitat oberta. Així mateix, el principi de cooperació entre l'Estat i les confessions religioses s'ha d'aplicar amb equitat. I com a tercer punt del document, es diu que "l'Estat ha de contribuir al sosteniment d'una oferta educativa diferent de l'establerta per les autoritats públiques".

L'acte de presentació, que va tenir lloc a la Sala Auditori del Parlament de Catalunya el 21 de febrer, va ser presidit per la presidenta Carme Forcadell i va comptar amb la presència dels consellers Meritxell Borràs, Toni Comín i Meritxell Ruiz. Carme Forcadell va dir que "el fet religiós nosaltres l'acollim" i que "la diversitat religiosa és una riquesa que hem de preservar i ens n'hem de sentir orgullosos".  Hi havia també una nodrida representació de les entitats signants del document com Justícia i Pau, Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Federació de Cristians de Catalunya, Cristianisme i Justícia, Vedruna Catalunya o la Fundació Joan Maragall, entre d'altres.

Les intervencions van anar a càrrec de Carles Armengol, vicepresident del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans; Lluís Jou, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador. Representants de les confessions que avalen la iniciativa també van posar en relleu la seva adhesió a la iniciativa. En concret, ho va fer un representant dels budistes, dels catòlics, dels evangèlics, dels mormons, dels musulmans i dels ortodoxos.

Meritxell Borràs, en nom del govern català, va fer èmfasi en la pluralitat del fet religiós a Catalunya i en el diàleg interreligiós, potenciat per la mateixa Direcció General d'Afers Religiosos de Catalunya. També es va referir a la presència pública del fet religiós i va defugir la idea que s'ha de quedar reclòs a la sagristia o a l'esfera privada.

Per adherir-se al document es pot escriure a
grupsantjordi@gmail.com

Més actualitat

ENTREVISTES

N'Gai N'Gai: "Si toquem és perquè algú en rebi un impacte positiu"

N'Gai N'Gai

Parlem amb Jordi Bastard i Paco Garcia de N’Gai N’Gai sobre el seu comiat, la gira dels grans èxits i la seva trajectòria

12 setembre 2025

Redacció

ACCIÓ SOCIAL

ENTREVISTES

Bea Fernández (Arrels): "Les persones sense llar s'han d'atendre a les ciutats on viuen"

Bea Fernández

La directora d'Arrels Fundació reprova els discursos d'odi amb què s'estan trobant

12 setembre 2025

Redacció

ESPORTS

SOCIETAT

Les protestes propalestines marquen La Vuelta ciclista a Espanya

Protestes a La Vuelta

Roger Castillo, membre del pòdcast 'L'etapa reina' de Ràdio Molins comprèn les manifestacions propalestines a la Vuelta

12 setembre 2025

Redacció