Déu vos guard, amics, avui és festa i avui és Dijous Sant
Avui, dins de la litúrgia, a moltes parròquies i centres de culte escommemora un gest molt significatiu de Jesús abans del Sant Sopar: els mossens,seguint l’exemple del Mestre, rentem els peus a un grup de persones querepresenten els apòstols. El P. Eduardo Sanz, carmelita, explica que perentendre aquest gest no hem de pensar en els nostres carrers asfaltats i ambclavegueres. En temps de Jesús en els estrets carrers de terra s’hi tiravenrestes orgàniques i el menjar dels animals. A més, poques persones usavencalçat i els que el portaven es limitaven a unes simples sandàlies. Rentar-seels peus en entrar a casa era, doncs, un ritual obligat i necessari. En lesfamílies riques, ho feien els esclaus. En les famílies pobres, la mare,l’esposa o les filles. Per als jueus era una cosa tan humiliant que un rabípodia demanar qualsevol servei als seus deixebles, excepte aquest de rentar elspeus (Orar, n. 269).
Aquest any, tinc l’honor de rentar els peus a uns pelegrins de Badalonaque acaben de tornar de Santiago de Compostel·la. Ja havien fet aquestpelegrinatge el 2004 i enguany han decidit repetir-lo. L’experiència els vaunir tant que no han deixat de trobar-se en aquest temps. Altres “apòstols” sónels beneficiaris d’un centre d’integració laboral del carrer de Sant Isidre...Aquest gest de rentar els peus emociona molt pel seu significat: ens indica queens hem de posar als peus dels altres, de tenir-ne cura, de servir-los... Cadascúha d’entendre en què es concreta en la seva vida això de rentar els peus.
