L’encarregat del Colmado Quílez de Barcelona Faustino Muñoz, l’encarregada de la botiga de joquines Monforte Mercè Morral i l’historiador Joan Pallarès han coincidit aquest dijous a l’hora de responsabilitzar el conjunt dels ciutadans, que són els potecials clients, en la desaparició d’algunes botigues emblemàtiques arreu de Catalunya. Recordem que aquests establiments, si ocupen local de lloguer, han de revisar els contractes abans del proper 31 de desembre d’acord amb la llei d’arrendaments urbans de 1994. Faustino Muñoz ha recordat que la viabilitat econòmica està per sobre de la nostàlgia o el valor sentimental d’establiments com el seu, situat al xamfrà dels carrers Aragó i Rambla de Catalunya. Muñoz ha assegurat que “encara que una botiga sigui emblemàtica, que estigui arrelada a la ciutat o l’edifici estigui protegit, ha de ser rendible, perquè les empreses existeixen per guanyar diners".

L’encarregada de joguines Monforte, Mercè Morral, ha lamentat que la gent valori el patrimoni de les botigues emblemàtiques i després no hi vagin mai. “El problema és que la gent parla molt i després no ve a comprar perquè se’n va a les grans superfícies”, ha dit clarament. En la mateixa línia, Morral ha comentat que “és molt bonic tenir una botiga emblemàtica, però treballar al darrere del mostrador és una altra cosa, perquè és molt difícil de mantenir aquests negocis amb la crisi que hi ha”. També ha conclòs que “la responsabilitat és de tothom, i és una llàstima que no hi hagi aquesta col•laboració”.

I l’historiador Joan Pallarès, que també ha intervingut en el col•loqui, ha recordat que “aquests establiments viuen dels clients i no són monuments només per contemplar”. Encara sobre aquest punt, Pallarès ha afegit que “admirem botigues on no entrem mai a comprar, i certament no poden viure de l’aire del cel”, i ha lamentat també que “la gent compara preus i se’n va a comprar els productes, joguines o el que sigui, a les grans superfícies”. El perill de tancament d’algunes comerços emblemàtics arriba després que hem sabut que 2.000 botigues van tancar només l’any passat arreu de Catalunya. Tot plegat són expressions del mal que provoca el cicle econòmic viscut els últims sis anys.