Un ja sap que si va a un espectacle de l’admirada Àngels Gonyalons és garantia no només de no fallar, sinó d’entrar en la història d’un personatge que et sorprendrà. Però el que fa a 'El Retrat De Dorian Gray' és d’un altre planeta. Sedueix amb la mirada, el gest, la paraula, el to… I tot això capbussant-se en tots els papers de l’auca en la història de Dorian Gray. Captivan-te amb cadascun d’ells, en totes les seves raons, certeses i equívocs començant per l’escriptor, Oscar Wilde. No calia quadre per escenificar la por, el rebuig, l’autodevoció. No calia més color que un blanc pur per escenificar la lluita del bé i el mal i totes les hombres que es desdibuixen entremig.
Tot perfectament lligat per un Marc Rosich que, encertadíssim, ha confiat en un mena de cor grec per a la tragèdia que interpel·la perquè tots som aquell cor grec. Jordi Vidal, Pau Oliver i Pol Blancafort son la nostra mirada, la seducció, el crim, l’escena un punt cabaret que fa agafar forma a tot plegat juntament amb Jordi Cornudella que hi posa una música que arriba al moll de l’os. Sense grandiloqüències, amb tota la intimitat que es permet musicar gràcies també al Leos Quintet. I això precisament passa al Teatre Romea, l’essència de Dorian Gray. Avui per parlar de tot plegat, tenim amb nosaltres Àngels Gonyalons i Marc Rosich.
