Déu vos guard, amics, avui és festa i avui és l’11 de Setembre, la Diada
Al camí de la Santa Cova de Montserrat hi ha el rosari monumental que va ser impulsat a partir del 1893 pel canonge de Vic Jaume Collell. El primer misteri de Glòria, el de la Resurrecció de Jesús, va ser edificat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. El misteri havia de simbolitzar, també, la resurrecció de Catalunya. El van encomanar a Antoni Gaudí el 12 de desembre del 1900. L’arquitecte, de seguida, va manar fer un gran desmuntatge de terra i va eixamplar una gruta que ja existia a prop del camí de la Santa Cova. La idea de Gaudí era d’un simbolisme encisador: la cova mira cap a Orient i el dia de Pasqua de Resurrecció, que coincideix aproximadament amb l’equinocci de primavera, el primer raig de sol havia d’abastar el sepulcre buit. Gaudí també volia que davant del sepulcre del Senyor s’hi plantessin les plantes i les flors més humils dels horts de Catalunya. Però van passar set anys abans no van començar les obres: les van iniciar el contractista Joan Font i Bayo, el dia de la Mare de Déu de Montserrat del 1907. La imatge del Crist Ressuscitat, destinada a alçar-se triomfant sobre la roca, es va encarregar a Josep Llimona, que la va acabar el 27 de juliol d’aquell any. Va ser fosa als tallers Barberí d’Olot. L’obra va quedar paralitzada per manca de fons i, per fi, es va encarregar la continuació a un altre arquitecte, Jeroni Martorell Terrats que va canviar de lloc el Crist de Llimona i va encomanar les figures de l’àngel i de les tres maries a Dionís Renart. Però l’any 1914 les escultures encara no eren posades a lloc i l’abat Deàs escrivia preocupat: “Quina honra pel catalanisme! Finalment el misteri es va inaugurar el 29 d’octubre del 1916. Quasi cent anys després, el 2013, el Misteri fou restaurat tal com avui el podem admirar. El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va destacar que era “un acte de justícia”, perquè “hem restituït la idea original de Gaudí que volia que la imatge de Crist estigués al costat de l’escut de Catalunya”. És que a la nostra terra els processos són llargs, de vegades massa llargs, però a la fi, arriben a bon terme.
Que tingueu una bona festa!
