En directe

Fabricació pròpia

RÀDIO ESTEL

Salvador Aragonés diu que la segona reforma de la banca vaticana es fa gràcies "al canvi de secretari d'Estat"

L’ampli projecte de reformes en alguns dels òrgans financers de la Santa Seu, que afecten sobretot l’Institut per a les Obres de Religió (IOR), conegut…

15 juliol 2014

Redacció

Comparteix

L’ampli projecte de reformes en alguns dels òrgans financers de la Santa Seu, que afecten sobretot l’Institut per a les Obres de Religió (IOR), conegut com la “banca vaticana”, ha estat aquest dimarts el punt de partida del Mirador de l’actualitat, el col•loqui del programa El primer cafè de Ràdio Estel. El periodista i excorresponsal a Roma Salvador Aragonès ha explicat que el problema de fons és entrar o no en la dimensió ètica de la gestió econòmica. “L’Església no ha d’especular en els mercats dels diners. El Papa Francesc, per exemple, ha decidit fer net, però també ho va fer el mateix el Papa Benet XVI, que va fer saltar les alarmes que hi havia allà, sobretot gent que tenia a la banca vaticana comptes que no se sabia d’on venien”, ha assegurat. En la mateixa línia, ha recordat que “els diners són, de fet, de congregacions i entitats religioses, i serveixen per cobrir les seves necessitats, per exemple a missions”. A més, Salvador Aragonès ha atribuït la principal responsabilitat la situació a què s’havia arribat a l’anterior secretari d’Estat, Tarcisio Bertone, de qui ha criticat que “va fer mans i mànigues perquè els escàndols de l’IOR no s’aclarissin”. En el mateix sentit, Aragonès ha conclòs que “el fracàs del pontificat de Benet XVI va ser precisament que la reforma es va impedir des de la Secretaria d’Estat, i ara la substitució del cardenal Bertone per Pietro Parolin ha aplanat el camí”.

Jordi Montañés, director de dues col•leccions de llibre sobre tècnica bancària, ha dit que la transparència ha de ser l’objectiu fonamental. El també membre del grup Sènior del Col•legi d’Economistes ha explicat que “el problema que hi ha, en el cas de la banca vaticana, no és de competència, sinó d’opacitat”. També ha comentat que “no és de rebut que hi hagi una banca que pertanyi a una institució com l’Església catòlica i que se li permeti actuar amb opacitat perquè, quan es fa això, hi cau tota la porqueria possible, un niu de blanqueig de diners i activitats finançades de manera irregular”.

Un altre economista, Josep Lluís Masriera, ha subratllat en el mateix debat la importància de tenir “voluntat de canvi i veure-hi la necessitat de transparència i regulació”. Masriera ha afegit que “el fet que la banca vaticana estigui dins un context econòmic com és l’italià ha fet que les coses hagin anat d’aquesta manera, ja que potser si la seva seu fos a Alemanya, el tema hauria anat diferent”.

La Santa Seu també ha anunciat que el financer francès Jean-Baptiste De Franssu és des d’ara el nou president de l’organisme econòmic en substitució de l’alemany Ernst von Freybert. Aquesta segona fase de reformes afecta, a més, els seus fons de pensions, l’Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica i fins i tot els seus mitjans de comunicació, en una nova política de racionalització, estalvi i adaptació a les noves tecnologies.

Es pot escoltar aquí tot el col·loqui (a partir del minut 26'30").

Més actualitat

POLÍTICA

Joan Tardà: "Que l'amnistia s'aprovi abans de la investidura és fer volar coloms"

Joan Tardà sobre l'amnistia

L'exdiputat d'ERC al Congrés assegura, des de Ràdio Estel, que el partit republicà no només ha d'utilitzar el català a la cambra baixa

21 setembre 2023

Redacció

TECNOLOGIA

La divulgació i l'educació són la solució al mal ús de la intel·ligència artificial

Joves miren els seus mòvils. Sobre la intel·ligència artifical a la pornografia

L'especialista Fran Segarra assegura a Ràdio Estel que "9 de cada 10 imatges pornogràfiques creades amb intel·ligència artificial són de dones"

20 setembre 2023

Redacció

ESGLÉSIA

ESGLÉSIA CATALUNYA

ESGLÉSIA ESPANYA

RELIGIÓ

La Sagrada Família inaugurarà les quatre torres dels Evangelistes el 12 de novembre

El president delegat de la junta constructora del temple, Esteve Camps, ha explicat també que l'Ajuntament de Barcelona vol seure i parlar sobre la construcció de l'escalinata de la façana de la Glòria

19 setembre 2023

Redacció