En un altre fragment, la missiva diu que eliminar un malalt que demana l'eutanàsia "no significa en absolut reconèixer la seva autonomia o apreciar-la", sinó "desconèixer el valor de la seva llibertat, fortament condicionada per la malaltia i el dolor, i el de la seva vida". Lamenta també que, d'aquesta manera, "es decideix en lloc de Déu el moment de la mort". El text comenta, a més, que "l'avortament, l'eutanàsia i el mateix suïcidi deliberat degraden la civilització humana, perquè deshonren més els seus autors que no pas les seves víctimes i són totalment contraris al Creador". El document explica que "tutelar la dignitat del moment de morir significa excloure tant l'anticipació de la mort com el retard excessiu amb l'anomenat 'acarnissament terapèutic'". Per aquest motiu, la Santa Seu recorda que, davant la imminència d'una mort inevitable, "és lícit en ciència i en consciència prendre la decisió de renunciar als tractaments que procurarien només una prolongació precària i penosa de la vida", però sense interrompre el tractament normal a causa del malalt. Igualment assegura que "l'alimentació i la hidratació han d'estar degudament garantides". Finalment, defineix les cures pal·liatives com "un instrument preciós i irrenunciable" per acompanyar el pacient, ja que redueix dràsticament el nombre dels qui demanen l'eutanàsia.
Samaritanus bonus és el títol d'una carta de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, aprovada pel Papa i que s'ha fet pública aquest dimarts al Vaticà. El document reitera la condemna de qualsevol forma d'eutanàsia i de suïcidi assistit, tenint en compte els casos dels últims anys, alhora que dona suport a les famílies i als treballadors de la salut. "Incurable no és mai sinònim de 'incuidable'", assegura l'escrit. La Santa Seu recorda així que "el qui pateix una malaltia en fase terminal, com també el qui neix amb una predicció de supervivència limitada, té dret a ser acollit i envoltat d'afecte". Igualment aclareix que "l'Església és contrària a l'acarnissament terapèutic", alhora que reitera, com un "ensenyament definitiu", que "l'eutanàsia és un crim contra la vida humana", i que "qualsevol cooperació formal o material immediata amb aquest acte és un pecat greu" davant el qual "no hi ha cap autoritat que pugui legítimament imposar-se ni permetre" que es realitzi. La missiva està concretament dedicada a "la cura de les persones en les fases crítiques i terminals de la vida", i va ser aprovada pel Sant Pare al juny passat.
La publicació del text, que reafirma la posició ja expressada diverses vegades per l'Església sobre el tema, coincideix amb la multiplicació de notícies sobre el final de la vida i a l'avenç de la legislació que, en un nombre cada vegada més gran de països, autoritza l'eutanàsia i el suïcidi assistit de persones greument malaltes, però també soles o amb problemes psicològics. El propòsit de la carta és proporcionar indicacions concretes per actualitzar "el missatge del Bon Samarità". L'escrit recorda que, "també quan el guariment és impossible o improbable, l'acompanyament mèdic i d'infermeria, psicològic i espiritual és un deure ineludible, perquè fer el contrari constituiria un abandó inhumà del malalt". Samaritanus Bonus explica que "són freqüents els abusos denunciats pels mateixos metges sobre l'eliminació de la vida de persones que no haurien desitjat mai l'aplicació de l'eutanàsia per a elles". Tot el document se centra en el sentit del sofriment a la llum de l'Evangeli i el sacrifici de Jesús: "El dolor és existencialment suportable només allà on hi ha l'esperança, la de la presència i la proximitat real de Crist". Igualment afegeix que les cures pal·liatives no són suficients "si no hi ha algú al costat del malalt i li dona testimoni del seu valor únic i irrepetible".
