D’altra banda, la presidenta de l’Associació de Sant Josep de la Muntanya ha destacat que “la imatge és un Josep agafant el peu del nen Jesús, i està coronada no només canònicament sinó amb una aureola magnífica juntament amb la corona ordinària”. Igualment ha dit que “s’envien cartes a aquesta imatge i n’arriben de tot el món, actualment per Internet, com també per correu postal”. Arrabal ha recordat que “les monges, inicialment anomenades Mares dels Desemparats, van haver d’afegir el nom de Sant Josep de la Muntanya”. També ha explicat que “la Pia Unió va promocionar el 1921 la coronació canònica, partint de la idea que era el millor de tots els sants, fins al punt d’aconseguir que se’l coronés”. Ha citat Joan Pau II per definir la fundadora de les Mares dels Desemparats, la beata Petra de Sant Josep, com una “dona de cor de foc”. Ha subratllat que “va néixer el 1845 i va tenir una inclinació a estar pendent dels necessitats i dels vulnerables, fins que es va fer religiosa després de dues relacions de parella”. Arrabal ha afirmat, a més, que “va ser el bisbe de Màlaga qui va orientar Petra a fundar les Mares dels Desemparats, amb les 8 cases que va arribar a fer realitat en vida”. Finalment ha completat el perfil biogràfic concloent que “va venir a Barcelona, on va fer la seva gran obra, el santuari de Sant Josep de la Muntanya, que li semblava petit fins al punt que s’explica que feia enderrocar les parets de l’església per ampliar els espais”.
Àngels Arrabal ha destacat, en un altre moment, que “la Mare Petra ja va pronosticar que vindria al santuari gent de tot el món, i ha estat així, amb moltes persones atretes per la devoció a Sant Josep, el primer dedicat a l’espòs de Maria a tot el món i l’únic d’Espanya”. Sobre la congregació, ha dit que “està dedicada des del principi als desvalguts, a gent gran i a criatures en situació desemparada, tot i que també tenen escoles”. Igualment ha comentat que “la vida actual del santuari, després de 100 anys, no és gaire diferent a la del principi, perquè sempre s’ha dedicat al culte a Sant Josep i a acollir mainada en situació de vulnerabilitat i precarietat, principalment nens pobres, orfes o en altres situacions”. Finalment ha aclarit que, “des que existeix la Llei del Menor dels anys 80, els nens arriben al santuari a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) perquè després les religioses i voluntaris siguin els responsables legals de les criatures, ara ateses per un equip d’uns 50 educadors, sota la màxima responsabilitat de les religioses”.
