Mohamed Said, president d’Amics de Palestina a Barcelona, Pascale Coissard, portaveu de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), i Ariadna Blanco, delegada d'Ajuda a l'Església Necessitada a Catalunya i Balears, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació a Síria, que es troba entre el perill, la incertesa i l’esperança davant el final d’una guerra que sembla més a prop, mentre el govern del país promou el retorn dels refugiats però encara amb zones d'enfrontaments. Mohamed Said ha destacat que "els qui han fabricat els grups terroristes són els països que han intervingut a Síria, i els han donat suport econòmic i militar, perquè la guerra interessava a països com ara els Estats Units, Europa, Rússia, Israel i els països del Golf Pèrsic". En aquesta línia, ha lamentat que "han deixat un país en ruïna total", i ha atribuït aquesta implicació a "interessos estratègics". Igualment el representant palestí ha comentat que "Síria no es reconstruirà ni es normalitzarà fins d'aquí a un mínim de 100 anys".

Per la seva banda, Pascale Coissard ha explicat que "els primers sirians van arribar a Espanya el 2012, i han anat augmentant entre el 2016 i el 2017 fins que s'han confertit, el 2018, en la tercera nacionalitat entre els qui demanen asil". En un altre moment, la portaveu de la CCAR ha assegurat que "el desplaçament intern a Síria ha estat protagonitzat pels qui al final han tingut menys accés a l'ajuda internacional". Coissard ha lamentat també que "les persones que tornen al país volen fer-ho perquè no han tingut oportunitats en altres llocs". Finalment ha dit que "l'acollida de sirians als països de la Unió Europea no ha estat precisament exemplar, perquè s'han quedat bloquejats sovint en molt països, entre ells Hongria, fins i tot moltes vegades empresonats".

I en la seva intervenció en el col·loqui, Ariadna Blanco ha apuntat que "Síria està totalment destossat, amb ciutats on sembla que hi hagi passat l'apocalipsi, això mentre molta gent intenta trobar la normalitat". D'altra banda, ha afegit que "hi ha accés als aliments, però és molt difícil i, per l'embargament, no hi ha diners i existeix una greu desnutrició, a més, amb una inflació del 25 per cent i un salari mitjà d'uns 180 dòlars mensuals". A partir de l'experiència que ella va viure al novembre durant una visita al país, la delegada d'Ajuda a l'Església Necessitada a Catalunya i les Balears, ha mostrat la seva "sorpresa perquè hi havia fins i tot bastants veneçolans que havien deixat el seu país per anar a Síria perquè tenien avis d'aquest país". Igualment ha recordat que "estan tornant els qui s'havien refugiat en paísos limítrofes, sobretot Turquia i el Líban". I pel que fa a l'esperança davant un possible final imminent de la guerra, Ariadna Blanco ha explicat que "el govern sirià té moltes ganes que obrin les ambaixades, que s'aixequi l'embargament i, en definitiva, que es noramalitzi tot, però no hi ha tots els signes clars d'un final del conflicte perquè, per exemple, es mantenen allà molts militars russos".

Algunes ONGs consideren “prematur” un retorn a gran escala dels qui van abandonar Síria, amb acusacions també de manca de transparència. Dijous passat morien 4 nord-americans, poc després precisament de l’anunci de retirada de les tropes dels Estats Units fet per Donald Trump, en un atemptat en què perdien la vida una vintena de persones, atacades per un terrorista amb armilla explosiva. És igualment una realitat actual la crisi que viuen alguns països veïns, sobretot Turquia, on creix el rebuig social a la llarga presència de sirians al seu territori. De fet, molts ja estan tornant-hi.

Segons l’ONU, més 13 milions de sirians necessiten ara ajuda humanitària, i la meitat de la població actual només ha conegut la guerra, 8 anys després del seu inici. Més de 6 milions de desplaçats, amb 5 milions i mig refugiats en altres països, 14 milions i mig de persones sense accés a l’aigua potable i gairebé 3 milions de nens i nenes sense escolaritzar continuen sent, mentre no s’acabi del tot la guerra, les xifres de l’horror i de la vergonya.