En directe

El Matí a Ràdio Estel

SOCIETAT

"Sorprèn que pensin que l'escola concertada se salta la normativa"

Josep Manuel Prats, president de la Federació d’Associacions de Pares d’Escoles Lliures (FAPEL), Ramon Homs, president de l’Associació Europea d’Educació Diferenciada i director del col·legi…

10 desembre 2019

@IgnasiMiranda

Comparteix
Josep Manuel Prats, president de la Federació d’Associacions de Pares d’Escoles Lliures (FAPEL), Ramon Homs, president de l’Associació Europea d’Educació Diferenciada i director del col·legi XALOC de l’Hospitalet de Llobregat, i Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, el nou decret d’admissió d’alumnes de la Generalitat, que torna a sacsejar el món de l’ensenyament a Catalunya. L’esborrany, anunciat dimecres passat, preveu limitar la matrícula d’alumnes desfavorits per cada centre, cosa que obligarà els col·legis concertats a sotmetre’s encara més a les disposicions del Departament d’Educació. Mateo ha destacat que "el sector de l'escola concertada no coneix cap text sobre el decret d'admissions, i tot se sap per la premsa i pel que s'ha dit i publicat". En aquesta línia, el número dos de l'Escola Cristiana, que representa dos terços de l'ensenyament concertat i escolaritza un de cada quatre alumnes a Catalunya, ha afegit que "sorprèn que es pensi que la concertada se salti la normativa o no hi hagi estat sotmesa, quan és la mateixa en el règim d'admissió per a tots els centres, públics i concertats,i és així des de fa molts anys, i s'ha fet i s'ha complert". Ha conclòs que "aquesta pretesa volta de clau sobre la concertada per uns hipotètics privilegis que havia mantingut és absolutament fals, i no té cap fonament ni s'ajusta a la realitat".
Igualment Mateo ha definit els centres concertats com a "escoles que respecten la normativa, que volen l'equilibri entre la distribució de l'alumnat i coresponsables sabent que és per les dues bandes, per les escoles i per l'administració". Miquel Mateo ha completat la seva reflexió assegurant que, "si s'aplica la normativa actual de manera correcta i íntegra, és més que suficient per articular el sistema educatiu i, en aquest cas, per donar cabuda als alumnes amb neceessitats educatives especials o específiques". Tot i que ha admès que "aquesta normativa no s'aplica", el responsable de l'Escola Cristiana ha aclarit que "no és per voluntat dels centres, sinó perquè l'Administració moltes vegades no fa allò que li correspon i, per tant, els desequilibris no es produeixen perquè els centres tinguin l'ànim o la intenció de no ser corresponsables".
Per la seva banda, Josep Manuel Prats ha destacat que "les famílies que volen triar escola, que són el 99 per cent, no són partidàries de segregar la criatura ni menystenir-la o matxacar-la, sinó educar-la juntament amb el centre". El presient de la FAPEL ha qualificat de "molt irresponsable i malèvol que es digui als mitjans que la concertada fins ara no complia i ara sí que haurà de complir". En el mateix sentit, Prats ha assegurat que "el govern incompleix primer de tot el finançament del sistema, que hauria de permetre la gratuïtat per a tothom, amb un mòdul que està en un diferencial del 16 per cent sobre la inflació, un dèficit que penalitza les famílies". En definitiva, ha lamentat que "el primer que segrega és el govern, a totes les famílies que no poden afrontar les necessitats de les escoles, perquè l'Estat i la Generalitat no les estan finançant".
Ramon Homs ha assegurat que "no hi ha cap gest de l'Administració cap a la gratuïtat total". El també director del col·legi masculí Xaloc ha denunciat que "s'utilitza de manera pervertida la paraula 'segregació', perquè s'intenta presentar la seva marginació o la pèrdua del concert com una solució a una situació que no és certa i, a més, es titlla moltíssimes famílies de segregadores, quan el que volen és el millor per als seus fills, però no només les que han optat per l'educació diferenciada, sinó totes les de la concertada". I sobre el model diferenciat, Homs ha recordat que "ningú no ha explicat quin mal creuen que fan les escoles d'aquesta opció educativa, que existeixen per formar i per fer un servei, no pas perquè nois i noies visquin en móns diferents".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 10 de desembre.

Els centres concertats, un terç dels quals estan integrats en la Fundació Escola Cristiana, ja s’adaptaven fins ara a les directrius i els varems d’admissió, tot i que certament no absorbien un percentatge gaire alt d’alumnes amb necessitats especials o de famílies més vulnerables. A canvi d’aquest major control sobre la concertada, Educació preveu incrementar el finançament d’aquestes escoles. Sigui com sigui, el nou decret ha de passar per la comissió jurídica abans de ser aprovat, cosa que pot retardar dos mesos la seva publicació.

Un punt important d’aquest esborrany de decret es refereix als centres que segueixen el model d’educació diferenciada. Queden exclosos d’aquest document regulador, en virtut de l’article 43 de la Llei d’Educació de Catalunya. És un pas jurídic previ a la no renovació del concert. Hi ha uns quants centres no mixtos que són concertats, cosa que posa en perill la continuïtat del suport de l’Administració per finançar parcialment les places escolars. La Generalitat parla de “segregació” per referir-se a l’escola diferenciada, cosa que no deixa indiferent ningú, amb les connotacions negatives d’un terme que no és segurament el més adequat per definir un model, per cert, reconegut per les Nacions Unides.

Més actualitat

ACCIÓ SOCIAL

Salvador Busquets, nou president de Càritas Catalunya

Salvador Busquets, nou president de Càritas Catalunya

El bisbe Javier Vilanova ha comunicat el nomenament aquest dijous, a Solsona, davant l'assemblea de l'entitat

14 novembre 2024

Redacció

POLÍTICA

Ernest Maragall sobre l’alcalde Jaume Collboni: “Copiar propostes és molt fàcil, tant de bo ho posin en pràctica” 

Maragall sobre Collboni

L’expresident d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona creu que els republicans han de triar entre un lideratge personal com el d’Oriol Junqueras o la capacitat del partit de renovar-se.

14 novembre 2024

Redacció

POLÍTICA

Els Comuns no veuen Salvador Illa més d’esquerres que Pere Aragonès 

Candela López congrés dels Comuns

La formació encara el congrés d’aquest cap de setmana amb l’objectiu de “reconnectar amb la societat i que vegin l’espai com una espurna d’esperança”

13 novembre 2024

Redacció