La cultura, el sector que està patint més aquesta crisi sanitària, ha estat aquest divendres el tema de la taula d'anàlisi, dins del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel. El poeta i lingüista Carles Duarte, director de la institució cultural del CIC (Cultura, Informació i Cristianisme), i el també poeta i físic David Jou, president de la Fundació Joan Maragall, han analitzat la situació de tot aquest sector, incloent-hi la llengua catalana i la política lingüística. Duarte ha destacat que "aquesta reclamació que es fa ara des del sector és per demanar que els pressupostos públics donin resposta a una situació d'enorme fragilitat". En aquesta línia, ha afegit que "la cultura ens afirma, ens defineix, ens configura i ens presenta davant del món, però sovint l'acció política quotidiana la menysté, la ignora i en fa més discurs que realitat". El també exsecretari general de Presidència de la Generalitat ha comentat, a més, que "cal que l'aportació del 2 per cent que proposen alguns partits es produeixi, però també que hi hagi una regulació que permeti més protecció del sector cultural des d'un punt de vista professional, amb l'estatut de l'artista com una necessitat evident". Ha posat com a exemple "els músics, que estan tenint molts problemes des de fa mesos per mantenir ingressos, com també els actors". El director de la institució del CIC ha lamentat que "es troba a faltar més atenció a la cultura popular i la preservació i difusió del patrimoni, uns vessants en què la cultura també és necessària".

Per la seva banda, David Jou ha explicat que ha quedat "sorprès per la profunditat amb què alguns partits tracten el tema de la cultura, principalment Junts, el PDeCAT i el PSC, que hi dediquen molta atenció, amb els Comuns i la CUP en una segona línia, però de manera més concentrada". Pel que fa a altres, ha comentat que "Partit Popular, Ciutadans i Vox no senten el tema tant com a propi, sinó que es basen més en la seva idea que el castellà està amenaçat, tot i que el PP sí que fa algunes aportacions més interessants, per exemple quan planteja la cocapitalitat cultural de Barcelona o la participació de museus espanyols a Catalunya, amb exposicions més freqüents". En síntesi, ha subratllat que "hi ha un seguit de propostes molt riques i, en alguns casos, es defineix la cultura com un servei públic, un dret personal i un element de l'estat del benestar, en la doble visió econòmica i social". El president de la Fundació Joan Maragall ha conclòs que "hi ha interès en el patrimoni cultural, però també en la nova cultura digital, en una llei de mecenatge i alhora en un estatut de l'artista, en l'espai català de comunicació i simultàniament més connexions amb València i les illes Balears".