La basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona acollia, el dijous 3 de gener, una pregària especial amb cants de Taizé. La trobada, amb la participació d'unes 2.500 persones, va comptar també amb tota la comunitat monàstica ecumènica del petit poble francès, tot just dos dies després d'haver-se acabat la 41a Trobada Europea de Joves a Madrid, amb el prior Alois Löser al capdavant. Amb tota la iconografia, la penombra combinada amb la llum de les espelmes i sobretot amb el magnífic diàleg entre silenci, paraula i cants meditatius, els presents van endinsar-se en aquella font d'aigua viva que brolla d'una espiritualitat de la reconciliació entre cristians i, com diu el nom de les trobades anuals, de la confiança a través de la terra.
"De noche iremos, de noche, que para encontrar la fuente, solo la fe nos alumbra". Amb aquesta esperançadora aclamació, començava la pregària en una església que, d'alguna manera, semblava que veia encara més elevades les seves impressionants columnes cap al cel. Després d'una càlida benvinguda del bisbe auxiliar de Barcelona Toni Vadell, va sonar un altre dels cants de Taizé més conegut pels catalans que coneixen aquest estil: "El Senyor és la meva força, el meu cant; ell m'ha estat la salvació; en ell confio i no tinc por". Aquesta frase musicada, expressada des de l'interior, semblava que mostrava encara amb més empenta l'acollida que Barcelona donava a la comunitat ecumènica.
Seguint el ritme del que pot ser una celebració de la Paraula o una Eucaristia, es va cantar l'Al•leluia, que va donar pas a la proclamació d'un fragment de l'evangeli en diversos idiomes. Seguia mentrestant la interioritat amb cants meditatius, font d'aigua viva. En aquell moment, va arribar la intervenció del germà Alois, que es va mostrar "molt content de ser a Barcelona". El prior de Taizé va insistir en "la importància de l'hospitalitat", tema del missatge de Madrid 2018. Alois Löser va destacar que "avui, encara que tenim un entorn de por, volem mantenir-nos en la confiança en el futur".
La gran trobada de Santa Maria del Mar es va completar amb l'adoració que els participants van poder fer de la creu, situada al davant de l'església, als peus de l'altar i presidint l'àrea que ocupaven els monjos. L'ambientació per al moment d'aquell gest individual i alhora compartit va ser especialment oportuna: "Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene nada le falta; sólo Dios basta". Aquesta invocació de Santa Teresa de Jesús, profetessa de la reconciliació i l'ecumenisme entre els cristians, va servir per marcar el pas espiritual dels qui van anar a aquesta pregària de confiança i després tornaven a les seves pròpies realitats habituals. Amb aquests i altres cants, Taizé va tornar a ser aquella proposta de pau i amor a través del Crist que viu entre nosaltres, també a Catalunya com a tot el món.
