Giovanni Maria Vian, director de L’Osservatore Romano; José María Gil Tamayo, secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, i Jaume Aymar, director de Catalunya Cristiana, participaran en una taula rodona organitzada en el marc de les celebracions pel número 2.000 de Catalunya Cristiana. La taula rodona versarà sobre Comunicació religiosa a l’Església del segle XXI i serà moderada per Carme Munté, cap de redacció de Catalunya Cristiana.
L’acte, organitzat conjuntament amb l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, es farà el dijous 12 d’abril a les 19 h a l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL). Donaran la benvinguda a l’acte Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals, i Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. L’entrada és lliure.
Número 2.000 de «Catalunya Cristiana»
El 21 de gener Catalunya Cristiana va arribar a la fita històrica del número 2.000. Es tracta d’una de les efemèrides més rellevants en la història de gairebé quaranta anys d’aquest setmanari fundat, l’any 1979, per mossèn Joan E. Jarque i mossèn Francesc Malgosa. De fet, és l’únic setmanari religiós que es publica a Catalunya. «Un setmanari, a més, que va comptar amb la col·laboració des de primera hora de mossèn Joan Carrera, després bisbe», recorda l’actual director, Mn. Jaume Aymar.
«Creiem que el setmanari ha contribuït i contribueix a donar a conèixer la realitat de l’Església universal i les Esglésies locals que fan camí a Catalunya, a Andorra, les Balears i la resta d’Espanya, i a tots els indrets on hi ha missioners de parla catalana», manifesta Mn. Jaume Aymar. I prossegueix: «Divulguem la vida de parròquies, comunitats i moviments, amb una peculiar atenció a les situacions de vulnerabilitat i a les respostes que l’Església hi dona.» Des de la seva fundació, Catalunya Cristiana ha comptat amb doble edició, en català i castellà. «Creiem que aquest esforç —afegeix Aymar— ha estat enriquidor per a totes dues llengües.»
