Déu vos guard, amics. Avui és festa i avui 18 de setembre i demà 19, a Xile se celebren les Fiestas Patrias. Es commemora l’establiment de la Primera Junta Nacional de Govern l’any 1810. Aquests dies la majoria de la població s’omple d’alegria i els xilens que viuen en altres parts del món també commemoren aquests dos dies festius.
Una de les activitats més antigues de les Fiestas Patrias és la celebració d’una cerimònia d’acció de gràcies a la catedral Metropolitana de Santiago amb l’assistència de les primeres autoritats del país, encapçalades pel president (avui presidenta) de la República. Aquesta acció de gràcies se celebra cada any des del 18 de setembre de 1811. De primer, va ser una eucaristia, però a partir del 1870 —pel tema del dejuni eucarístic aleshores vigent— la missa fou substituïda per un Te Deum, o una paralitúrgia que acabava amb aquest bell himne d’acció de gràcies. A partir de 1971, la cerimònia va tenir un caire ecumènic, amb la presència d’altres comunitats cristianes i, posteriorment, hi foren incorporats representants de les comunitats islàmica i jueva.
Opino que en societats tan plurals com les nostres s’haurien de trobar fórmules religioses semblants a la xilena de celebrar les festes civils o cíviques amb representants de les diferents confessions i tradicions religioses que conviuen en un país. Precisament, avui comença a Assís la trobada interreligiosa de pregària per la pau organitzada per la Comunitat de Sant’Egidio. Fa 30 anys que sant Joan Pau II va començar aquestes trobades iniciant el que s’anomena amb encert l’Esperit d’Assís: tot un signe del temps. Enguany hi participarà novament el papa Francesc en la cerimònia de dimarts vinent. Ens hi unim espiritualment.
Que tingueu una bona festa.
