En directe

Fórmula Estel

RÀDIO ESTEL

Torna 'La Marató' de TV3. Creus que el poble català és un poble solidari?

Aprofitant que aquest diumenge se celebra la 23ena edició de la Marató, alterem el funcionament habitual del Pitjor del pitjor per parlar d’aquesta iniciativa, que ha esdevingut…

9 desembre 2014

Comparteix
Treball al laboratori

Aprofitant que aquest diumenge se celebra la 23ena edició de la Marató, alterem el funcionament habitual del Pitjor del pitjor per parlar d’aquesta iniciativa, que ha esdevingut l’emblema més gran de la solidaritat ciutadana a casa nostra. 
Ignasi Arbusà, afectat per la síndrome de Loeys-Dietz i testimoni de la Marató, diu que sensibilitzar i recaptar és la clau.
Per tancar la setmana, dins l'espai el Pitjor del Pitjor de Fórmula Estel, ens ha acompanyat el consultor sanitari Ignasi Arbusà. Ell pateix la síndrome de Loeys-Dietz i és un dels 30 testimonis que exposaran la seva realitat aquest diumenge a la Marató de TV3.Arbusà ha qualificat el doble vessant d’aquesta iniciativa, recaptar fons i sensibilitzar la societat sobre realitats que els poden ser desconegudes, com “la clau per buscar la solidaritat de les persones”

Segons el també exdirector mèdic de l'Hospital General de Catalunya, la participació ciutadana és un pilar fonamental del projecte, i pot contribuir molt a la investigació de remeis per les malalties, “que en el cas de las cardiovasculars, són les que tenen major mortalitat de tot el conjunt de patologies existents”“Portar la investigació a la pràctica”, conclou, “és la base per portar la pràctica a la guarició dels pacients”. 

Es pot escoltar aquí (a partir del minut 30'00") tota l'entrevista a Ignasi Arbusà.
**************************************
Aquest dijous hem entrevistat, a l'espai el Pitjor del Pitjor de Fórmula Estel, el director de la Fundació Marató, Lluís Bernavé“La Fundació està treballant durant tot l’any, en la gestió de projectes (en vigència durant 3 anys) en el rigor, la transparència, la comunicació, el patrocini i la mobilització de la societat”Bernavé ha afegit: “Els què va crear La Marató l’any 1996 van ser molt futuristes volent ser transparents”.
El màxim responsable d’aquest organisme ens ha explicat que cada dos anys es fa una crida per triar el tema de La Marató, i ha animat a participar en l’edició d’enguany, que es farà per ràdio i televisió. A més, Lluís Bernavé ha constatat que els malalts del cor es curen millor gràcies a La Marató del 2007, que es va dedicar al mateix tema. Es pot escoltar aquí l'entrevista (minut 31'00").
**************************************
Aquest dimecres ens ha acompanyat Josep Maria Melis, president de l’Associació de Suport als Afectats de Cardiopaties Congènites (ASACC), que dóna allotjament i acompanyament a aquelles famílies que han de venir de fora de Barcelona a ingressar un pacient de cardiopaties congènites a hospitals de la ciutat. Melis ha explicat que les Cardiopaties Congènites són “malformacions del cor en el moment de la gestació” i que, com que s’evidencien en l’època pediàtrica, “és difícil fer entendre als infants que potser no podran fer tot el que voldrien i que han de tenir una mica de cura en allò que pot posar en risc el seu organisme”.
 
El president d’ASACC valora molt la vigència de iniciatives com la Marató, “perquè pot ajudar a recaptar uns fons que permetin investigar solucions per aquestes problemàtiques”. Considera que la tasca d’aquest projecte és importantíssima, sobretot en l’aspecte de la sensibilització social. “De vegades costa d’entendre que un nen neixi amb un problema de cor, amb el que conviurà tota la seva vida”, afirma, i afegeix que, “a la Marató, més enllà de la part crematística per ajudar a la investigació, també hi ha el vessant social, que és un aspecte primordial”. Abans d’acomiadar-lo, Melis ha volgut fer una crida a la participació i ha demanat que tothom col·labori i truqui “perquè augmenti la recerca sobre aquestes malalties”. Es pot escoltar aquí tota l'entrevista a Josep Maria Melis (a partir del minut 30'00").
**************************************
Dues voluntàries asseguren que la Marató "permet veure que Catalunya val molt"
Hem començat la setmana parlant amb Cristina Gemma Artola, dues germanes que van participar com a voluntaries en la passada edició de la Marató i tornen a fer-ho enguany. Cristina Artola defineix l’esdeveniment com “una gran idea, una cosa única”, mentre que la seva germana apunta que el seu secret rau en el fet que “dóna molt bons resultats i les persones els han pogut percebre, perquè han vist que les seves donacions han tingut un gran impacte en la recerca i cada any s’hi involucren més”.
Sobre el tarannà dels catalans, Cristina Artola afirma que es tracta d’un poble “molt solidari”, perquè l’organització d’activitats al llarg de tota la jornada i la implicació dels ciutadans “realment permet veure que Catalunya val molt”. En aquesta línia, afegeix que, “quan agafes el telèfon, hi ha gent gran que diu que els fa vergonya donar poc”. Precisament en sintonia amb això, creu que “el simple fet de fer aquest gest diu molt de tu”. Gemma Artola ha conclós destacant que“qualsevol voluntariat on es pugui aportar un petit granet de sorra omple molt i comporta una gran satisfacció”.
Es pot escoltar aquí l'entrevista a Cristina i Gemma Artola (a partir del minut 32'00").
**************************************

La Marató 2014: malalties del cor

A Catalunya, una de cada quatre persones mor a causa d’una malaltia del cor.

Poden afectar tothom, tant homes com dones, i a qualsevol edat: des de nadons fins a gent gran. Les malalties del cor són la primera causa d’ingrés hospitalari i fan perdre molta qualitat de vida a les persones que en són víctimes.

El cor

El cor és un múscul que té un sistema elèctric propi. Cada estímul elèctric el fa contraure per impulsar la sang. En repòs, el cor batega a un ritme constant de seixanta batecs per minut.

El cor bomba cinc litres de sang cada minut, que es distribueix per tot el cos a través de les artèries i les venes, i té unes vàlvules que només permeten que la sang vagi endavant.

El cor no es regenera. Per tant, el cor que tenim quan naixem és gairebé el mateix que tenim quan morim. Ha de funcionar tota la vida.

Com emmalalteix

La xarxa elèctrica pot envellir, tenir curt circuits o altres problemes. Quan no funciona bé, el cor pot deixar de contraure’s de manera sincrònica i perd el ritme. És el que s’anomena arítmia. L’arítmia més perillosa és la fibril•lació ventricular: el cor tremola i no és capaç de bombar la sang. S’ha d’aturar ràpidament, sinó provoca mort sobtada. A Catalunya, més de 3.000 persones moren per aquesta causa cada any.

Quan les vàlvules s’obren o es tanquen malament es donen les valvulopaties, i provoca que la sang no circuli en la direcció correcta.

El cor pot tenir defectes de naixement. Pot ser que no estigui completament ben format. Aquestes malalties s’anomenen cardiopaties congènites.

Les artèries que nodreixen el múscul cardíac s’anomenen artèries coronàries. Quan una es tapa parcialment, causa dolor amb l’esforç (angina de pit). Quan es tapa totalment, mor una part del cor i es produeix el que en diem infart.

El múscul del cor pot afeblir-se per diferents motius. Quan el cor no té prou força per bombar la sang, la persona nota cansament i ofec. És el que es coneix com a insuficiència cardíaca.

Tractaments

Cada vegada es van perfeccionant els tractaments i s’intenten adequar a les necessitats de cada pacient. N’hi ha un ventall molt ampli que va des de medicaments fins a operacions a cor obert.

La tecnologia és cada cop més sofisticada i ja hi ha des de marcapassos sense cables a desfibril•ladors implantables sota la pell.

Moltes operacions s’intenten fer a través de catèters que entren per artèries de la cama o del canell. Aquest és el cas de les pròtesis de vàlvules o els “stents”. El gran avantatge: els pacients pateixen menys i en 3 o 4 dies poden tornar a casa.

Actua

Hi ha símptomes que han d’alertar que hi pot haver un problema al cor: manca d’aire en fer un esforç o de vegades en repòs, mareig, palpitacions, dolor al pit, als braços o malestar general. Els símptomes són molt similars en moltes de les malalties del cor. El més important és avisar un equip mèdic al més aviat possible. Cada segon compta.

Una trucada al 112 pot salvar vides.

Futur

En els últims trenta anys l’esperança de vida dels catalans ha crescut set anys. El 60% d’aquest temps s’ha guanyat gràcies als avenços científics aconseguits en el tractament de les malalties del cor.

S’ha millorat en el coneixement genètic de les malalties, en el diagnòstic i en el tractament, però encara queda molt per fer. Avui dia hi ha pacients que no sobreviuen i d’altres que viuen molts anys amb molt poca qualitat de vida.

Els experts preveuen que aquests tipus de patologies continuaran augmentant i creixerà l’afectació en persones joves, menors de 50 anys.

Per continuar avançant, per guanyar anys i qualitat de vida, per continuar apostant per la investigació, el 14 de desembre La Marató de TV3 estarà dedicada a les malalties del cor.

Més actualitat

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022

Esquerra reconeix obertament que negocia amb el PSC per l'aprovació dels pressupostos

Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d'ERC, en roda de premsa al Parlament el 15 de novembre de 2022

La portaveu adjunta dels republicans, Marta Vilalta és "optimista" amb les negociacions i veu possible començar el debat parlamentari abans d'acabar l'any"

30 novembre 2022

Redacció