El 4 de març es va estrenar a Barcelona la pel·lícula Tots els camins de Déu, en la que s'explora la figura de Judas Iscariot en clau al·legòrica. A la Fórmula Estel d'aquest dilluns hem parlat amb la seva directora, la Gemma Ferraté.
"Volíem fer una pel·lícula que parlés de la culpa i el perdó, i vam trobar que Judas és un dels màxims representants de la nostra història. Vam decidir donar-li una mica de veu, l'espai que no explica La Bíblia, des de que traeix Jesús fins que es suïcida".
L’evangeli de Mateu (capítol 27, versicles 3-5) explica així l’últim acte de la vida de Judes Iscariot: “Després de trair el seu millor amic per trenta monedes de plata, Judes va voler tornar la recompensa i entregar-se en lloc de Jesús. Els clergues i els líders no ho van permetre. Llavors, va fugir i es va penjar”.
"El film també parla de redempció, d'amistat i d'amor, perquè una cosa porta a l'altra", ha afegit la Gemma Ferraté, que debuta com a directora amb aquest film.
La sra. Ferraté ha volgut "entendre una mica" un personatge "molt estigmatitzat": "Està molt poc representat i se li ha donat molt poca veu en la història de l'art: sempre se l'ha vist en l'Últim Sopar, però mai sol", ha apuntat. Dins la invenció que la pel·lícula fa de la història de Judas Iscariot, no s'ha volgut fer "cap mena de transgressió" dels trets verídics. La directora de Tots els camins de Déu ha advertit que la pel·lícula gairebé no té diàlegs ni acció, i demana paciència per entrar-hi.
Escolta l'entrevista sencera a Gemma Ferraté (minut 29)
