En directe

Cocodril Club

SOCIETAT

"Tots els extremismes violents van contra algun col·lectiu humà"

Jorge Martínez, professor de la Universitat Abat Oliba, i Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, han analitzat aquest dilluns, des del…

Publicat: 18/03/2019 23:05 Actualitzat: 13/10/2021 20:29 per @IgnasiMiranda

Comparteix
Jorge Martínez, professor de la Universitat Abat Oliba, i Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, la matança de mig centenar de persones divendres passat en dues mesquites de Nova Zelanda, un fet terrible que destapa un extremisme preocupant, més violència sobre violència, atribuïda en aquest cas a l’extrema dreta. Torrens ha destacat que "tots els extremismes violents o ideològics que inciten a la violència tenen un mínim comú denominador: que tots van contra algun col·lectiu humà, i només canvia el grup concret". En aquesta línia, ha afegit que "l'extrema dreta té xenofòbia, islamobòbia, misogínia, antisemitisme, homofòbia".  Ha recordat que, "en un document de 70 pàgines, l'autor dels drets parla explícitament d'aquestes coses". Finalment, Torrens ha apuntat que, "des que Donald Trump governa als Estats Units, aquests ultradretans s'han sentit com més legitimats a practicar la violència i traspassen la frontera per convertir el que fan en un delicte d'odi".
Jorge Martínez, per la seva banda, ha aclarit que "tota aquesta violència, la de l'extrema dreta, és una de les possibilitats, perquè socialment hi ha una violència encara més profunda i que consisteix en la por al desconegut, a l'altre, cosa que té expressions en diferents sectors ideològics i socials". El professor de la UAO ha comentat, en un altre moment, que "el problema és de base antropològica, amb expressions a l'extrema dreta, mundialment reconeguda, però també altres més senzilles, com l'aporofòbia o rebuig als pobres, realitat que estem patint els qui vivim als nostres carrers".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 18 de març.

Hem comentat en el col·loqui tot el que és el context i les conseqüències de la radicalització és una realitat, arreu del món, que no té fronteres ni d’ideologia ni de nacionalitat o religió. Sembla que algunes de les víctimes mortals són immigrants o refugiats que s’havien beneficiat d’un asil concedit pel país oceànic. La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, destacava divendres que la massacre “es va produir en un lloc on la gent hauria d’haver estat expressant lliurement la seva llibertat religiosa, on s’haurien d’haver trobat en un entorn segur, però això no ha estat així”. Només aquesta petita reflexió ja ho diu tot sobre un crim que no té res a veure amb cap ideologia civilitzada i democràtica ni amb cap creença religiosa. La dirigent d’aquest país deia que “no hi ha lloc per a un acte tan extrem de violència” i que les víctimes “han de saber que Nova Zelanda és casa seva”. Aquesta frase hauria de servir per a tots els països del món.

Més actualitat

CULTURA

ENTREVISTES

TEATRE

Xavi Duch i Marc Pociello: "Costa molt que la gent vagi a les sales de proximitat"

Xavi Duch i Marc Pociello

Parlem amb els actors Xavi Duch i Marc Pociello sobre 'No són maneres de tractar una dona', un musical dirigit per Xènia Reguant i Maria Garrido

15 juliol 2026

Glòria Romero

Joan Trias

ESGLÉSIA

ESGLÉSIA CATALUNYA

Cardenal Omella: "Les paraules de Lleó XIV van arribar al cor de tothom"

L'arquebisbe de Barcelona destaca com Lleó XIV ha donat una la lliçó de com treballar pel bé comú i viure la diversitat amb comunió

15 juliol 2026

Guillem Andrés

Mercè Raga

POLÍTICA

Els pressupostos de la Generalitat arriben a una xifra rècord de 49.162 milions d’euros per reforçar els serveis públics, impulsar l’habitatge i accelerar la inversió

Tres de cada quatre euros es destinaran a polítiques socials i vinculades a l’estat del benestar, sense oblidar partides destinades a impulsar l’economia i preparar Catalunya per als reptes futur

15 juliol 2026

Generalitat de Catalunya