Rosario, José Luis i José Antonio són membres de l'organització Jugadors Anònims. Tots tres han aturat l'addicció al joc en un moment de la seva vida, i han explicat aquest dimarts, en el programa L'Església no s'atura, de Ràdio Estel, algunes experiències viscudes. "El 22 de setembre de 1999 vaig aturar el joc", ha dit José Antonio en la primera intervenció. A més, ha explicat que "Jugadors Anònims és una associació formada per homes i dones que saben que la malaltia del joc no es pot guarir, sinó aturar amb un programa d'ajuda que, en 12 punts, t'ajuda a no jugar des d'un compromís inicial per 24 hores, i tot això es va renovant". 

Per la seva banda, José Luis ha dit que no juga "des del 15 de juliol de 2009". La seva obsessió ha estat sobretot "el joc online". En un moment en què treballava per a la Telefònica, i coincidint amb la mort del seu pare i del seu germà, li van donar un ordinador portàtil: "En aquestes circumstàncies, vaig començar a jugar a apostes esportives, i inicialment pensant que era una cosa molt normal. Però en poc temps, es van començar a multiplicar els diners que arriscava i, a més, em connectava cada vegada més sovint". Per a José Luis, el moment clau va ser quan va començar a perdre. "Vaig fer aleshores apostes més arriscades. I online, el més perillós és que tot és més fàcil, només amb un ordinador, connexió a Internet i el número d'una targeta de crèdit. Si perdia 100 euros, al moment tornava a tenir-los posant-hi les dades", ha comentat. En aquesta línia, ha afegit que inicialment veia "que el joc era com una vàlvula d'escapament davant els problemes que patia".

Rosario ha introduït una interessant reflexió sobre la proliferació dels bingos a Espanya ara fa ja gairebé 40 anys. "Vaig aturar el joc el 15 de març de 2012. Quan el 1976 s'obren els bingos, la dona és la primera que surt a aquests locals. I quan una persona es troba en el bingo, no sap què fa i què està fent. El jugar compulsivament entra en una roda que passa per convertir-nos en persones mentideres, manipuladores i pervertides", ha explicat la integrant de Jugadors Anònims. José Luis, d'altra banda, ha comentat la irritabilitat i l'estat d'ansietat i de nervis que provoca el joc. "Fins i tot vaig trobar-me que no tenia ni un cèntim només tres mesos abans de casar-me", ha assegurat.

Els tres membres de Jugadors Anònims, que s'han autoqualificat de "jugadors compulsius", han assegurat que hi ha hagut "un abans i un després" del seu contacte i vinculació amb l'associació. L'endeutament, el fet de veure que les coses no anaven bé i la sensació que calia sortir d'aquest esclavatge són els principals estímuls al canvi que van tenir en les seves vides quan van aturar el joc. Àngel de Arriba, director i un dels presentadors del programa L'Església no s'atura, ha recordat que el nom del programa encaixa perfectament amb el servei que ofereix l'entitat d'ajuda contra la ludopatia, ja que els seus membres són acollits, en la majoria de casos, en parròquies i centres d'inspiració cristiana. Per a més informació i per demanar ajuda, el telèfon de Jugadors Anònims és 606 461 883.