Alexander Golovin, expert en Estats Units i membre del grup Catalans Lliures, i Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya. han analitzat aquest dijous, en el programa El Mirador de l'actualitat, l’intent de Donald Trump de completar un mur entre Mèxic i els Estats Units, un exemple de projecte que tanca portes al diàleg i l’acollida, alhora que alimenta, en clau ultranacionalista i proteccionista, la vella dinàmica de confrontació internacional en forma de guerra freda o blocs geoestratègics. Vilaró ha assegurat que "Trump està una mica atrapat en la seva promesa electoral, que va ser estrella, i ara necessita molts diners per dur a terme el mur". En aquest sentit, ha explicat que "Amnistia Internacional té una visió més enllà del mur, ja que el problema són els discursos que acompanyen la justificació de la seva construcció". El portaveu de l'organització de defensa dels drets humans ha dit que "la premissa és falsa, perquè el president diu que vol construir un mur per aturar la immigració que delinqueix i fa créixer els índexs de criminalitat, i aixecar el mur vulneraria les obligacions internacionals dels Estats Units sobre acollida a refugiats, tot i que certament la frontera requereix un cert control, però no amb un mur".

Per la seva banda, Golovin ha recordat que "el problema el tenim en el fet que un home que va guanyar unes eleccions legítimes havia promès completar un mur". Ha aclarit que "el trencament de consensos entre demòcrates i republicans ve segurament d'abans, però ha quedat ara centrat en les migracions i en el mur". En aquesta línia, l'analista polític ha assegurat que "tant un partit com l'altre havien defensat polítiques migratòries que no fossin laxes o gaire obertes, especialment pel sud amb Mèxic". En un altre moment, ha comentat que "si aquesta mesura no l'estigués duent a terme Donald Trump, no se'n parlaria tant, ja que el 2006 i altres vegades els demòcrates van donar molts més diners que no pas ara l'actual president per a un projecte que aleshores li deien 'tanca', no pas mur".

El president nord-americà té previst signar el pacte de finançament assolit per demòcrates i republicans, tot i que no compleix amb la seva exigència de destinar 5.700 milions de dòlars per al mur, però declararà immediatament una emergència nacional, amb la qual podrà finançar l’obra amb fons reservats a catàstrofes naturals. D’aquesta manera, Trump evita un desgast més gran pel llarg període de tancament de l’Administració i, d’altra banda, salva la seva imatge davant els sectors més partidaris d’una política dura amb el mur i contra l’entrada d’immigrants.

Més enllà d’això, la construcció d’un mur entre Mèxic i els Estats Units situa davant del món una acció política i social allunyada de l’humanisme cristià i, sobretot, de la cultura de l’encontre i l’acollida. Aquest mur, si es completa, s’afegirà al que ja existeix des de fa anys entre Israel i els territoris palestins, en aquest cas per preservar la seguretat de l’Estat hebreu davant d’atacs terroristes però igualment amb gran impacte sobre la vida de la gent. Tenint en compte també l’actual dinàmica de relacions internacionals, la construcció de murs pot propiciar un ressorgiment de vells blocs enfrontats, com és el cas de la Guerra Freda entre Estats Units i Rússia, amb les seves respectives aliances, en alguns casos replantejades o diferents.