El president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer, ha explicat aquest dilluns que "l'acord entre els 27 estats de la Unió Europea ha d'arribar, i aquesta és la millor notícia possible". En una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, ha destacat el fet que "la reunió semblava que havia d'acabar dissabte, però ha durat fins dilluns". En aquesta línia, Ferrer ha apuntat que "els socis europeus, fins i tot els més durs o anomenats frugals, saben que no assolir el pacte seria dolent per a tothom". Ha aclarit igualment que "un mal menor seria reprendre la cimera aquest divendres", i ha afegit que, "si s'ajornés el debat al setembre, no es podria començar a aplicar l'acord al gener del 2021" com està previst. En un altre moment, el també politòleg ha comentat que, "en qualsevol negociació, hi ha una proposta inicial que serveix perquè cadascú hi digui la seva, partint de la certesa que hi havia posicions diferents".

Xavier Ferrer ha assegurat que "passar de 500.000 milions a fons perdut a només 390.000 és un canvi, però no afecta la quantitat global i serien uns crèdits de 110.000 milions en bones condicions". Ha recordat que, en qualsevol cas, "calia fer concessions, mentre l'altra posició és acceptar que el pressupost comunitari baixés de 45.000 milions per compensar aquests països reticents, entre els quals Alemanya, per qüestions de volum, seria el país més beneficiat". Igualment ha afirmat que "els estats ajudats poden perdre la llibertat de destinar els diners a allò que els sembli oportú i no pas només a una destinació concreta, una qüestió que sembla el gran punt de pressió dels Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Alemanya i Àustria".

En síntesi, el president del Consell Català del Moviment Europeu ha conclòs que "el gran punt final de fricció ha estat aquest mecanisme de control que els estats del nord volen exercir sobre Itàlia, Espanya i altres". Ha recordat, a més, que "això no agrada als països receptors, que veurien condicionada la següent donació a un ús concret". Finalment, Ferrer ha explicat que "aquests ajuts condicionen després l'aplicació de l'Estat de dret i la democràcia, cosa que afecta Hongria i Polònia, que han tingut algunes disfuncions en aquesta matèria els últims mesos". El politòleg ha avisat que "el no acord seria un fracàs que provocaria, d'entrada, la caiguda de les borses, mentre que l'entesa sobre el fons de recuperació donaria pas a una estabilitat molt important per a Europa, que és molt important".