Xavier Adsarà, director de la fundació Nuestros PequeñosHermanos (NPH) a Espanya, ha estat nomenat president de NPH Europa i esdevé elprimer català en ocupar aquest càrrec. Aquesta responsabilitat implicacoordinar els esforços «per garantir els drets humans més fonamentals delsinfants més vulnerables a l’Amèrica Llatina en forma d’ajuts d’educació,sanitat i nutrició», ens explica Adsarà.

El nou president de NPH Europa té una gran experiència en elmón de la solidaritat i la cooperació. «El que vull aportar», comenta, «és elque sempre he aportat al llarg dels darrers 23 anys, vocació de servei a lasocietat, esforços de coordinació entre les diferents seus de NPH arreud’Europa, i també integració dels diferents punts de vista i opinions queprocedeixen d’aquestes seus a Europa».

Ara, afronta aquesta nova etapa «amb un gran sentitd’entrega, vocació i servei a la societat, que m’omple i em fa sentir moltfeliç. Segueixo amb la mateixa il·lusió que el primer dia i encara se’m posa lapell de gallina quan sento que hi ha tant per fer en el camp dels drets humansde les persones més vulnerables de la nostra societat».

La filosofia de NPH, recorda Adsarà, consisteix a «garantirel sentit de família als infants més vulnerables tot facilitant l’accés a unaeducació, una salut i nutrició de qualitat, que els permeti esdevenir adultsresponsables i exemples per a la comunitat, liderant la transformació social dela pròpia societat». O dit d’una altra manera, «preparar els infants i joves deles comunitats més pobres per tal que puguin viure dignament en els seus propispaïsos sense necessitat d’emigrar a l’exterior».

NPH té acollits gairebé 3.000 infants i joves a nou llars aMèxic, Guatemala, Nicaragua, el Salvador, Hondures, Bolívia, Perú, RepúblicaDominicana i Haití, i atenen més de 100.000 infants i joves a les comunitats onés present.

Xavier Adsarà és conscient que «hi ha una tasca moltimportant a desenvolupar, fer de pont entre les persones amb cor que desitgenun món millor i els col·lectius més febles que necessiten una segonaoportunitat per viure amb dignitat». En aquest sentit, defensa que «un altremón més just, solidari i sostenible és possible. És responsabilitat de totstransformar la societat en un món millor per viure, on hi capiguem tots elséssers humans, totes les societats, tots els pobles, totes les cultures, totesles identitats, compromesos, respectats i integrats els uns amb els altres».

En aquests moments de pandèmia, en els països on NPH éspresent, Haití és el que més ajuda necessita, ens diu el nou president:«Necessitem garantir l’atenció sanitària sobre 90.000 infants que acudeixen alSt. Damien Pediatric Hospital, l’únic hospital pediàtric infantil a tot Haití.El 80% de la població viu en condicions de pobresa extrema, amb menys de dosdòlars al dia, en condicions d’amuntegament, sense llum, aigua, clavegueram,sense tenir garantits els drets fonamentals a l’educació, alimentació i salut.Hem patit una caiguda de fons, mai vista en els darrers 25 anys, mentre que lesnecessitats dels col·lectius més vulnerables creixen exponencialment.»

Del Raval al món

De ben petit, Xavier Adsarà deia que volia ser metge permarxar a Àfrica a salvar vides. Però va estudiar Farmàcia i va començar com avoluntari al Raval de Barcelona amb l’entitat Idente. «Aquella petita llavor», recorda,«es va anar fent gran i el meu interès per donar-me als altres va anar creixentfins a preguntar-me: “Quin sentit té anar unes hores al Raval quan podriadedicar-hi totes les hores del dia?”». I va decidir deixar una vida acomodada aBarcelona, una família molt unida i estimada i uns amics incondicionals. «Unaveu interior em deia que volia compartir la meva vida, plena i feliç, ambaquelles persones que no vivien dignament.» Així va ser com va marxar a Bolívia,amb Idente, i a Hondures, Haití i Guatemala, amb NPH.

Aquesta escola de solidaritat li ha donat grans lliçons aAdsarà: «Que la vida l’hem d’afrontar amb valentia, que ens hem de deixar demirar tant el melic i hem de mirar més les injustícies i actuar immediatament;que la felicitat la tenim quan ens entreguem als altres; que hem de viure méscap al nostre interior; que l’única manera de canviar el món és empenyent elsjoves...» Per això, proposa que abans d’acabar la universitat o la formaciópersonal, els nois i noies marxin un any fora de casa, lluny del seu entorn decomoditat familiar, amb alguna entitat amb garanties, per donar-se als altres24 hores al dia i deixar-se canviar per dins... «Ho he vist amb els meus propisulls i la transformació que experimenten els voluntaris és meravellosa, la vidamai no torna a ser el mateix.»

Al llarg d’aquests anys, Xavier Adsarà ha extret unaconclusió ben clara: «Tots som directament o indirectament responsablesd’aquestes injustícies socials que es repeteixen a tants indrets del món. Itots ens hauríem de moure i fer alguna cosa per evitar que la indiferènciaformi part de la nostra vida.»