En directe

El rosari

AVUI ÉS FESTA

Un enterrament a Chiu-Chiu

Déu vos guard amics, avui és festa. José i Ernestina, 1999 El José i l’Ernestina eren uns esposos que vivien al poblet de Chiu-Chiu, prop…

Publicat: 04/09/2016 00:05 Actualitzat: 13/10/2021 20:31

Comparteix

Déu vos guard amics, avui és festa.

Un enterrament a Chiu-Chiu<br />Déu vos guard amics, avui és festa.<br />El José i l’Ernestina eren uns esposos que vivien al poblet de Chiu-Chiu, prop de Calama, al nord de Xile. Feia anys que els havia conegut. Eren molt acollidors i havien rebut a casa seva diversos sacerdots entre ells el recordat Josep Cadevall, en Pep Cadevall, que fou rector de San Pedro d’Atacama. El dia que vaig arribar , l’Ernestina havia mort. Estaven celebrant l’enterrament. Hi havia anat molta gent d’arreu. Però ja no hi vaig ser a temps... Em van acollir a la murtra de Chiu-Chiu una llar sòbria i bonica, amb grans finestres obertes al desert. Un indret per retirar-se en solitud i silenci. L’endemà a la tarda, tot caminant em vaig atansar al cementiri. M’havien indicat quin era el senzill panteó de l’Ernestina, entrant a ma dreta. Quan hi vaig arribar la porta era oberta i hi havia gent que hi entrava i sortia. De primer vaig dubtar, després vaig entrar a saludar. Allí vaig trobar el José amb les filles, gendres, néts i besnétes de l’Ernestina. Em vaig donar a conèixer i vaig abraçar el José i li vaig donar el condol. Tots van ser molt amables. Em van convidar a pregar conjuntament i van restar agraïts. En sortir, caminant per aquell tros de desert pensava quin sentit tan diferent de la mort viuen aquells bons atacamenys, que l’endemà de l’enterrament tota la família havia anat a visitar la seva estimada esposa, mare, àvia, besàvia Ernestina. En arribar a casa vaig trobar una fotografia de l’Ernestina i el Jose. És de l’any 1999 i se’ls veu plens de vida. El Jose mans a la guitarra i tots dos cantant una cançó del lloc: “Raquel”. Tota llar cristiana en festa deu fer pensar una mica en el cel.

José i Ernestina, 1999

El José i l’Ernestina eren uns esposos que vivien al poblet de Chiu-Chiu, prop de Calama, al nord de Xile. Feia anys que els havia conegut. Eren molt acollidors i havien rebut a casa seva diversos sacerdots entre ells el recordat Josep Cadevall, en Pep Cadevall, que fou rector de San Pedro d’Atacama. El dia que vaig arribar , l’Ernestina havia mort. Estaven celebrant l’enterrament. Hi havia anat molta gent d’arreu. Però ja no hi vaig ser a temps…  Em van acollir a la murtra de Chiu-Chiu una llar sòbria i bonica, amb grans finestres obertes al desert. Un indret per retirar-se en solitud i silenci. L’endemà a la tarda, tot caminant em vaig atansar al cementiri. M’havien indicat quin era el senzill panteó de l’Ernestina, entrant a ma dreta.  Quan hi vaig arribar la porta era oberta i hi havia gent que hi entrava i sortia. De primer vaig dubtar, després vaig entrar a saludar. Allí vaig trobar el José amb les filles, gendres, néts i besnétes de l’Ernestina. Em vaig donar a conèixer i vaig abraçar el José i li vaig donar el condol. Tots van ser molt amables. Em van convidar a pregar conjuntament i van restar agraïts. En sortir, caminant per aquell tros de desert  pensava quin sentit tan diferent de la mort viuen aquells bons atacamenys, que l’endemà de l’enterrament tota la família havia anat a visitar la seva estimada esposa, mare, àvia, besàvia Ernestina. En arribar a casa vaig trobar una fotografia de l’Ernestina i el Jose. És de l’any 1999 i se’ls veu plens de vida. El Jose mans a la guitarra i tots dos cantant una cançó del lloc: “Raquel”.  Tota llar cristiana en festa deu fer pensar una mica en el cel.

Que tingueu una bona festa!

Més actualitat

CULTURA

ENTREVISTES

MÚSICA

JKBELLO: «L’art és una de les poques formes de llibertat que tenim avui dia»

El cantant visita el programa La Nit és Nostra de Ràdio Estel, on repassa la seva trajectòria artística, parla del seu pas per Tu cara me suena, presenta el seu nou àlbum, Anemoya, i explica per què Eurovisió continua sent un dels seus grans objectius.

17 novembre 2026

David García, 

ENTREVISTES

POLÍTICA

Júlia Miralles: "Que el PSOE no imiti el Front Ampli quan escriu el programa, que l'imiti quan són al govern"

La número 3 del Front Ampli per Barcelona critica la falta d'ambició dels socialistes, però reconeix que hi tornaran a pactar si tenen prou suports

17 novembre 2026

Mercè Raga, 

Pau Massip, 

CULTURA

ENTREVISTES

TEATRE

Oriol Genís: "El teatre ha d'ajudar a transformar les persones"

Oriol Genís

Parlem amb Oriol Genís sobre l'obra 'Compto cada passa meva sobre la terra' escrita per Lluïsa Cunillé i dirigida per Xavier Albertí

17 novembre 2026

Glòria Romero, 

Joan Trias,