Gaudete et exsultate, l’exhortació del Papa sobre lasantedat, és un llibre per regalar i per llegir. Un text del papa Francesc al’abast de tothom. Així ho van compartir aquest dilluns l’arquebisbe Joan-EnricVives i els quatre testimonis que van parlar dels continguts i lesinterpel·lacions d’aquest document en un acte a la Llibreria Claret deBarcelona organitzat per la Fundació Claret i la Unió de Religiosos deCatalunya.
L’exhortació apostòlica Gaudete et exsultate (Alegreu-vos-eni celebreu-ho) està disponible en catalài en castellàeditada per l’Editorial Claret dins de la col·lecció Documents del Magisteri
L’arquebisbe d’Urgell i secretari de la ConferènciaEpiscopal Tarraconense va destacar que “el Papa ens diu que val la pena sersant i que és possible”. Francesc remarca que “la santedat no és per a unspocs” i per això parla d’aquells “sants que tenim al replà de l’escala” o de“la santedat de la classe mitja”. El document del Papa demana “no conformar-seen una existència mediocre o líquida”.
L’arquebisbe Vives va posar com a exemple una cita de santJoan Maria Vianney que proposa “viure allò ordinari de forma extraordinària”.L’exhortació també posa de manifest que “hi ha heroisme en la vida quotidiana”i que “mantenir-se en l’amor no és poca cosa”.
La quotidianitat de la santedat
Després del comentari al document, quatre testimonis vanexplicar com els havia interpel·lat el text del papa Francesc: AnnabelCarbonell, educadora i membre del consell assessor de la revista Galilea.153,Josep Codina, germà missioner claretià i responsable d’apostolat delsClaretians de Catalunya, Cristina Martínez, teresiana, directora de la Casad’Espiritualitat Enric d’Ossó a Tortosa i exprovincial de Catalunya, i SusoMón, informàtic, filòsof i membre del Moviment de Professionals Catòlics.
Els quatre van coincidir en la proximitat d’un text al’abast de tothom i van recollir algunes expressions de diversos sants querecullen aquesta quotidianitat de la santedat com Sant Felip Neri, Santa Teresade Jesús, Sant Antoni Maria Claret o Sant Enric d’Ossó.
Annabel Carbonell va explicar que el Papa és molt directe“quan et crida a tu, a una mare que no arriba a tot, a una educadora... el textet fa preguntar-te: realment em crida a mi?”. El claretià Josep Codina varemarcar que “la santedat no està de moda, perquè demana entrar per una portamolt estreta” i el document de Francesc canvia això perquè converteix lasantedat “en una crida a tothom”.
La teresiana Cristina Martínez va recordar que els “santssón els grans amics de Déu” i que això demana “que la pregària no s’acabi quanes creua la porta de l’Església i que es converteixi en un compromís”.Finalment, Suso Món va explicar que Francesc “presenta la Santedat com unamissió més que com la perfecció” i que sempre té com a referents als altres i“mai no és la perfecció individual o autoreferencial”
