Joan Caball defensa que cal “preservar el model de pagesia familiar i que aquest estigui arrelat al territori”. El coordinador nacional d’Unió de Pagesos ho ha dit a El Matí a Ràdio Estel, on també ha defensat un model que fugi de l’especulació. Creu que abans, però, cal renovar la direcció del sindicat i deixar passar gent nova “que aportin noves idees i maneres de veure el sector”. Amb tot, creu que el sector ha canviat molt des de l’any 2000, quan ell va assumir al càrrec. “La societat ha canviat”. A més, recorda que “hi ha gent que té recursos i no sap on invertir-los i inverteixen en la compra de terres. Si projectem un país com el que volem i només hi ha dos pagesos, s’acaba despoblant. Per això cal un model de pagesia familiar”, insisteix.
Una de les qüestions que s’abordaran al congrés de Mollerussa, que té lloc del 7 al 9 de febrer, és l’especulació que hi ha al món de la pagesia. En aquest sentit, els joves hi tenen un paper fonamental. Amb tot, considera clau abordar els casos en què no hi ha relleu generacional, però sí que hi ha joves que volen entrar al sector. “El 70% de terres de Catalunya no estan en mans de pagesos que conreen, sinó que estan de lloguer. Per això hem de mirar com les fem servir. Que no hi hagi especulació és la forma essencial dels pagesos”.
“La ciutadania hauria de valorar què menja”
Caball admet que hi ha un conjunt de factors pels quals la ciutadania decideix comprar fruites i verdures més econòmiques. “Han d’afrontar altres despeses com l’habitatge, per exemple”. Tot i això, també recorda que la ciutadania ha valorat “què menja i què fica al seu cos”. El coordinador nacional del sindicat creu que la ciutadania “es posa a la boca el medi ambient o el canvi climàtic i després consumeixen coses de l’altra punta del planeta”. Per això opina que tots hauríem de saber d’on ve el menjar que comprem i com està fet.
Tot i les dificultats que ha d’afrontar el sector, Caball no creu que el pagès català estigui en perill d’extinció, però sí que opina que “ho té difícil”. Amb tot, lamenta que “no poden lluitar contra el temps, el mercat o la fauna”. Per això creu que cal aplicar mesures que ajudin al sector.
