Aporofòbia, el neologisme que dona nom a la por, al rebuig o l’aversió envers els pobres, ha estat escollida com la paraula de l’any 2017. És trist que un mot que denota una actitud negativa sigui el que, tot i que popularment no s’usi, designi l’actitud mundialment més estesa que explica molts capteniments i polítiques d’exclusió.

En el seu missatge per a la Jornada Mundial de la Pau que vam celebrar dilluns passat, el papa Francesc se centra en una forma punyent de pobresa envers la qual ha fet personalment gestos significatius des dels inicis del seu pontificat. Recorda una dada esfereïdora: hi ha més 250 milions d’emigrants al món, dels quals 22 milions i mig són refugiats; persones que volen viure en pau i que arrisquen la pròpia vida per mitjà d’un viatge llarg i perillós. El Bisbe de Roma, combatent implícitament l’aporofòbia, convida a observar aquestes persones amb una mirada contemplativa. Evocant els presents dels mags en l’Epifania, diu que «no arriben amb les mans buides, porten la riquesa de la seva valentia, la seva capacitat, les seves energies i aspiracions i els tresors de la seva pròpia cultura que enriqueix la vida de les nacions que els acullen». Alhora aquest esguard cal estendre’l a les comunitats d’acolliment: «També sap descobrir la seva creativitat, la tenacitat i l’esperit de sacrifici d’incomptables persones, famílies i comunitats que en tots els racons del món obren les seves portes i els seus cors als emigrants i refugiats, fins i tot quan els recursos no són abundants.»

Amb el seu estil pedagògic, el Pontífex proposa quatre verbs amb cites a l’Escriptura: «Acollir» que recorda les exigències d’ampliar les possibilitats d’entrada legal, no expulsar els desplaçats i els immigrants a llocs on els espera persecució i violència i equilibrar la preocupació de la seguretat nacional amb la protecció dels drets humans fonamentals. «Protegir» que recorda el deure de garantir la dignitat inviolable dels que fugen d’un perill real cercant asil i seguretat, evitant la seva explotació. En particular, les dones i infants exposats a situacions de riscos i d’abusos. «Promoure», donar suport al desenvolupament humà integral. Subratlla la importància de garantir als nens i joves l’accés a tots els nivells d’educació, «cultivant un esperit de diàleg en lloc de clausura i enfrontament. I «integrar», treballar perquè els refugiats i emigrants participin plenament en la vida de la societat que els acull promovent el desenvolupament humà integral de les comunitats locals.

El Papa expressa el seu desig que aquest esperit animi el procés que en el decurs del 2018 portarà a la definició i l’aprovació per part de les Nacions Unides de dos pactes mundials: un per una migració segura, ordenada i regulada i un altre sobre refugiats. Que aporofília sigui la paraula de l’any que hem començat.