Déu vos guard, amics, avui és festa i avui és la festa de Tots Sants
Fa uns anys que en aquesta data a la parròquia de Santa Maria de Badalona tenim un pietós costum: anar al cementiri Vell o de Sant Pere i fer-hi un Via Crucis. Sortim amb la imatge del Sant Crist gros per la porta de la sagristia i baixem amb la devota imatge pel carrer Fluvià cap al Cementiri. Aquest carrer abans es deia Carrer dels Morts perquè antigament era l’indret més curt per on solien passar tots els enterraments. Encara algunes persones grans l’anomenen així. Sé que aquest nom es dóna també en d’altres poblacions. Concretament a Calonge, al Baix Empordà, hi ha el carrer dels Morts i el carrer dels Vius, tots dos prop de l’església parroquial, al voltant de l’antic cementiri.
Deia el professor Maristany que per conèixer un poble cal visitar dues coses: el mercat i el cementiri. És a dir, la ciutat dels vius i la ciutat dels morts. I és ben bé així: als mercats hi ha una gran vivacitat, el color del gènere, els diàlegs de la gent que va amunt i avall, la manera de triar, en alguns casos de regatejar, de comprar i de vendre... Visitar el cementiri també és rebre molts impactes: panteons, nínxols, fotografies en esmalts, rams de flors, epitafis, frases bíbliques, romàntiques, poesies tràgiques o esperançadores... Concretament al cementiri vell de Badalona o del Sant Crist, molts nínxols són d’un blanc immaculat. Fa uns anys l’Ajuntament en emblanquinar-los es va descuidar de pintar les creus. Un ciutadà, Antoni Alier, va protestar: “Tant és si ha de ser una creu, una lluna o una estrella, però si les famílies han pagat una contribució per aquestes tombes, cal que l’administració els doni l’opció de poder retolar el signe religiós”, explica Alier a la revista Poble de Déu. Trobo que té tota la raó. De vegades també una omissió és eloqüent. Tornant al Via Crucis, el passeig amb la creu per les vies del Cementiri és emotiu i seguit amb respecte per les persones que, si més no un cop l’any acudeixen a les tombes dels seus éssers estimats a pregar, o a posar flors o a fer totes dues coses. La mort ens iguala a tots. És com si el Crist crucificat beneís tots els sepulcres i els qui hi reposen.
Que tingueu una bona festa.
