L’activista ugandès Victor Ochen, de 34 anys, ha estat guardonat aquest any amb el Premi Mundo Negro a la Fraternitat. Ha estat candidat a Premi Nobel de la Pau, des d’una aposta que passa sempre per transmetre un missatge positiu sobre l’Àfrica. Entre altres coses, Victor Ochen diu que hi ha moltes persones implicades en la pau, amb els referents de Nelson Mandela i el fundador dels combonians, Daniel Comboni. Després de la creació de la Fundació AYINET, Ochen viu una projecció personal que és, senzillament, un compromís permanent per la pau.
Què suposa, per a vostè, haver rebut el Premi Mundo Negro a la Fraternitat?
Significa molt per a mi, després de molts anys en què Àfrica ha estat considerada un continent desplaçat. Poder rebre aquest premi amb 34 anys és un gust. És molt gratificant que, a través dels Missioners Combonians d’Espanya i d’aquest carisma del fundador, Daniel Comboni, que va fer seu el continent africà, hagi pogut tenir un reconeixement que confirma allò que estem fent.
Victor Ochen també ha estat nominat per al Premi Nobel de la Pau, el 2015, i la revista Forbes ha dit d’ell que és una de les esperances per a l’Àfrica. Això vol dir que comencem a mirar l’Àfrica amb uns ulls diferents?
Sí. Hem de mirar l’Àfrica amb esperança i dignitat. Haver estat considerat el primer ugandès en condicions de rebre el Nobel de la Pau no és un reconeixement cap a mi, sinó cap a tota la gent que ha estat patint, aquests anys, els símptomes de la guerra. És una consideració que es té per a ells. I és en aquest sentit que jo em reconec i em trobo identificat en aquest premi. D’altra banda és interessant veure com, des de la revista Forbes, enmig de gent multimilionària, s’hagin fixat precisament en mi, que no sóc res d’això. I és que el poder no està en mans dels més poderosos. L’autèntic poder que nosaltres valorem, i sobre el qual treballem, és el que està en mans dels qui s’interessen per la gent i treballen per les persones i per la pau.
Victor Ochen va viure una infantesa marcada per la guerra a Uganda, sobre la qual ens podria dir moltes coses. Què destacaria vostè a partir de l’experiència d’haver viscut aquesta guerra?
Viure una situació de guerra i haver-hi sobreviscut em permet una cosa tan simple com és ser aquí entre vosaltres, conèixer una ciutat tan bonica com Barcelona, amb les seves qualitats, entre elles el gran equip de futbol que és el Barça. Per a un nen, néixer, créixer i viure en situació de conflicte és una experiència que marca per a sempre, com també patir fam. Nosaltres, durant set anys a casa, menjàvem una vegada al dia. I això marca. Un nen que viu totes les situacions de la guerra i que després treballa des d’una opció per la pau: aquest sóc jo. Era una situació difícil, perquè els estudis s’interrompien constantment i no podíem continuar. Les nostres cases eren destruïdes, i vivíem situacions límit, com va ser, en el meu cas, el segrest del meu germà, que no ha tornat mai més a casa i no sabem si està viu. Però el més important, a partir de la meva experiència, és allò que puc aprendre enmig de tot això, entre tota aquesta situació de violència.
El 2005, Victor Ochen va començar a crear l’ONG Africa Youth Initiative Network (AYINET). Què és aquesta entitat?
És un recorregut per la meva experiència. Quan miro enrere, veig el camí que hem fet. Però intento mirar sempre endavant i pensar què puc fer amb la meva gent. La motivació que tenia en la infantesa era la de no viure amb privilegis, perquè de fet no els tenia. Per exemple, em vaig posar les primeres sabates quan tenia 14 anys. Què podia fer en aquesta situació? És per això que, quan tenia 13 anys, en el camp de refugiats on vivíem, vaig fundar el Club de la Pau. Érem molt joves, però la nostra motivació era ajudar els nois i noies com nosaltres a tenir una mica més d’esperança, perquè les llàgrimes que sortien dels seus ulls es transformessin en aigua que els portés salvació i es netegés. El meu interrogant era com construir una cultura de la pau que portés tolerància i dignitat a les persones. I a partir d’aquí, vaig fundar AYINET, una ONG que es preocupa de crear avingudes on flueixin la pau i la reconciliació. Teníem entre nosaltres persones que venien molt tocades per la guerra, molta gent que arribava de la guerrilla amb les mans amputades, els llavis tallats o les orelles ferides. Hem ajudat durant aquests anys unes 6.000 persones víctimes de totes aquestes situacions. I això ens dóna especial alegria i tranquil•litat pel fet d’haver pogut fer aquesta aportació tan important.
Entre moltes altres dures vivències, Victor Ochen ha estat 20 anys vivint en un camp de refugiats. Com està ara Uganda?
Uganda és una nació que pateix, que continua patint. Ha viscut, des del 1962, una guerra molt cruel. Sempre hi ha hagut constantment violacions dels drets humans, cosa que ha provocat moltes víctimes innocents, que no sabien res de política ni exactament d’allò que estava passant. Des del 2008, podem considerar que, al nord del país, hi ha la pau, però una pau temporal perquè, d’alguna manera, l’exèrcit ha enviat fora de les fronteres les tropes rebels, ara refugiades a les selves del Congo. No sabem si un dia tornaran a entrar a Uganda. Hi ha, per tant, una situació de postguerra, de procés per reconstruir tot allò que la guerra va destruir. Són moltes situacions traumàtiques, de gent que no ha superat els horrors de la guerra. Hi ha moltes lluites per la propietat, per coses que es van perdre durant la guerra i es volen recuperar, així com molts nens i nenes orfes, una xifra incalculable. I estem intentant reconstruir les comunitats. Aquesta és la situació a Uganda en aquest moment.
Quin missatge transmet vostè, com a africà, a Europa?
Àfrica té una gran història. Ha viscut uns grans esdeveniments. Té molta força. Ha deixat de ser un continent colonitzat, i està fent camí a poc a poc cap a la formació d’un continent més democràtic. Però es necessita canviar aquestes ulleres, i que ens facin veure que hi ha un futur de pau i esperança. Ara és l’hora de la sanació, del guariment, l’hora en què tots ens puguem ajudar a entrar en aquest procés. Europa ha de tenir clar que la millor ajuda que es pot oferir per a l’Àfrica no és de conservar o mantenir la pau, sinó construir la pau. Una cosa és mantenir la pau i una altra ben diferent, construir un clima de pau en què tots puguem treballar junts.
Es pot escoltar AQUÍ tota l'entrevista a l'activista ugandès Victor Ochen.
Més actualitat
POLÍTICA
Ernest Maragall sobre l’alcalde Jaume Collboni: “Copiar propostes és molt fàcil, tant de bo ho posin en pràctica”
L’expresident d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona creu que els republicans han de triar entre un lideratge personal com el d’Oriol Junqueras o la capacitat del partit de renovar-se.
14 novembre 2024
Redacció,