Joan Lluís Pérez Francesch, professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma, Toni Picó, advocat i exdiputat d’Unió, i Teresa Carreras, membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, tot el que és la complexitat d’aquest proper cicle electoral, a partir de la neutralitat de les institucions i els poders públics i des de la necessària neteja i transparència a l’hora d’oferir propostes i missatges. Pérez Francesch ha comentat que "hi ha una Espanya oficial i una altra real", i ha lamentat que "alguns vulguin fer creure que aquí no passa res, perquè una de les coses que estan passant és una mena de gust per la repressió, cosa especialment preocupant". El professor de l'Autònoma, a més, ha destacat que "vivim una crisi constitucional de la qual l'actuació de la Junta Electoral és un exemple perquè, en un context normal, ningú no n'hauria dit res". Ha apuntat igualment que "no és el mateix la neutralitat que el principi d'igualtat d'oportunitats dins un procés electoral".

Toni Picó, per la seva banda, ha assegurat que el que està passant en relació amb la simbologia i els llaços en edificis institucionals "és un debat estèril, també tenint en compte que allò que diu el síndic de greuges ve a ser el mateix que allò que considerava la Junta Electoral". I Teresa Carreras ha destacat que "la situació que vivim ara a Catalunya, amb el judici del procés, ens mostra dos mons diferents: el de l'edifici del Tribunal Suprem i el de la justícia i la societat en general". En aquesta línia, ha afegit que "encara no hi ha hagut una transició democràtica en el món de la justícia" i que "els espais públics no necessàriament han de ser neutrals". La periodista ha dit que "s'ha d'anar a l'arrel del problema, que és el fet que una majoria de la societat catalana vol que els dirigents en presó preventiva estiguin al carrer". Mentrestant, ha qualificat el que passa de dinàmica que consisteix a "jugar al gat i la rata".

El paper de la Junta Electoral ha estat present en el debat públic a partir de la consideració que els llaços grocs, les banderes estelades o determinades pancartes demanant “llibertat per als presos polítics” són “símbols partidistes”. La frontera entre els missatges “partidistes” i “transversals”, encara que siguin compartits per algunes forces polítiques i no pas totes, sovint és poc clara o fins i tot confusa. La Junta Electoral és un organisme independent, previst per la llei vigent a Catalunya i a Espanya, que ha de vetllar per un procés electoral en igualtat de condicions per a tots els partits polítics i candidats. Està presidit per un jutge i té, a més, la missió de resoldre diferències i conflictes a l’hora d’interpretar la normativa. Tenim ara, a més, una successió de dues convocatòries electorals, la del 28 d’abril per elegir el Congrés i el Senat, i la del 26 de maig per als Ajuntaments i el Parlament Europeu. Quin desenllaç pot tenir aquesta polèmica, després de la querella anunciada per Quim Torra contra la Junta Electoral per prevaricació i la d’aquest organisme contra el president de la Generalitat per desobediència?