En directe

La nit és nostra

Àngels

amb Rafa Sanahuja i el suport de la Fundació Llegat Roca i Pi

Pòdcast

Comparteix

Més informació

A la carta

11 octubre

- Capítol 228.

60 anys d'Aspanin a Badalona

Aquesta entitat acompanya persones amb discapacitat intel·lectual i amb malaltia mental i el 16 de setembre van celebrar la jornada "Arrelats a Badalona, seguim transformant mirades" amb dues taules rodones. La gerent de l'entitat, Eva Gayarre, valora el pas de la nova Llei de dependència i destaca la manca d'habitatge, la manca de visibilitat i l'estigma que carreguen les persones amb discapacitat.

Més informació

0:00 / 0:00

4 octubre

- Capítol 227.

Formar-se per educar: 120 joves es preparen per ser monitors de lleure amb la Fundació Pere Tarrés

Aquest estiu, uns 120 joves s’han format per ser monitors i directors de lleure en cursos pràctics i vivencials organitzats per la Fundació Pere Tarrés a les seves cases de colònies.
En parlem amb Joan Rom, docent i formador dels cursos residencials de la Fundació Pere Tarrés, per conèixer com és aquesta formació, què aprenen els futurs professionals del lleure i per què l’experiència pràctica i la convivència tenen un paper tan important.
També ens acompanya Lluc Sistach, de l’Esplai Abraham, dels esplais del MCECC de la Fundació Pere Tarrés, al districte de Sant Martí de Barcelona. Lluc ha participat aquest mateix estiu com a alumne en un dels cursos de directors de lleure i ens explica la seva experiència i què significa preparar-se per assumir responsabilitats dins d’un esplai.
La conversa també permet posar el focus en la realitat social que viuen els projectes de lleure educatiu. Durant l’estiu, la Fundació Pere Tarrés ha detectat més situacions de vulnerabilitat extrema i una major necessitat d’atenció en barris tensionats.
Una mirada a la formació, el voluntariat i l’educació en el lleure com a eines d’acompanyament i transformació social.

Més informació

0:00 / 0:00

27 setembre

- Capítol 226.

Abordar un problema complex i estructural de la nostra societat, el sensellarisme

Analitzem la memòria 2025 de Sant Joan de Déu-Serveis Socials, que han atès 928 persones que es trobaven en situació de sensellarisme. Avui hi ha moltes circumstàncies i etapes vitals que porta a aquestes vides a trobar-se en exclusió residencial. Tere Bermúdez destaca els nous col·lectius que es troben en aquesta situació: els infants, joves i persones més grans de 65 anys. I també l'afectació a la salut mental d'haver de sostenir aquesta situació. Per aquesta entitat, un procés d'èxit és quan una persona recupera la capacitat de prendre decisions per ella mateixa. Bermúdez apunta com a vies de solució que estigui reconegut el dret a l'habitatge com a dret subjectiu, polítiques públiques valentes que facin que l'habitatge sigui assequible per a tothom i que els treballadors socials estiguin reconeguts.

Més informació

0:00 / 0:00

20 setembre

- Capítol 225.

Protegir la infància en contextos de vulnerabilitat

Al barri de La Salut Alta de Badalona és clau la tasca amb els infants i famílies des d'una perspectiva comunitària que fan des de la Fundació Salut Alta. Es tracta d'un barri que històricament ha estat d'acollida en les diferents etapes migratòries i que acusa la manca d'inversions, espais esportius, biblioteques, àrees verdes... El fet que creixi el nombre de persones ateses a la Fundació els esperona a continuar sent referent, però preocupa la cronificació de la desigualtat i de la pobresa.

Més informació

0:00 / 0:00

13 setembre

- Capítol 224.

Acompanyar l'alzheimer

L'alzheimer és un tema personal i familiar (es preveu que al 2050 hi haurà a Espanya més d'un milió de persones afectades), però també és un nou pas, un nou cicle en l'existència de l'individu. El catedràtic Norbert Bilbeny quan s'enfronta a amics o familiars que pateixen aquesta malaltia sent deseiximent, desolació, buit, perquè la persona ja no es pot mostrar tal com era, ja no és igual, però és ell o ella. És una pena que no és de compassió, perquè podríem ser nosaltres, és de tristesa per no poder retornar al que era. L'alzheimer, segons Bilbeny, té una trascendència personal, social, mèdica, antropològica. El malalt mostra amb intensitat la fragilitat de l'ésser humà. En aquesta malaltia, segons el catedràtic d'ètica, l'últim que es perd és la humanitat

Més informació

0:00 / 0:00

26 juliol

- Capítol 223.

Entitats que es recolzen per sumar i aportar cohesió social

La Fundació Llegat Roca i Pi ha renovat el seu programa de convenis amb 32 entitats per fer front a l'exclusió social amb més de mig milió d'euros, es tracta d'un programa que funciona des de l'any 2012. La directora de la Fundació Espai Natura i Joventut, Olga Vizuete, explica que treballen amb infants i joves en risc d'exclusió social.

Més informació

0:00 / 0:00

19 juliol

- Capítol 222.

Crear oportunitats reals per recuperar les regnes de la vida

Durant l'any 2025 la Fundació Acollida i Esperança va acollir 1.008 persones, que sumen 14.000 persones des de la seva creació a Can Banús, de Badalona, fa 30 anys, coincidint amb la pandèmia de VIH-sida i per acompanyar a morir. Amb l'aparició dels retrovirals el projecte canvia l'orientació d'acompanyar la mort a acompanyar la vida. L'entitat va celebrar una festa el 5 de juny passat i demanen un canvi de rumb social ja que cada cop hi ha més demanda per l'increment de les situacions d'exclusió.

Més informació

0:00 / 0:00

5 juliol

- Capítol 221.

Com fer d'una residència de gent gran una llar

Atendre i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat és el propòsit de la residència i centre de dia Roca i Pi, a Badalona, la més antiga a la ciutat amb més de cent anys. Són centres cada cop més necessaris en una situació d'envelliment demogràfic. La directora de la residència, Inma Calderón, indica que cal trencar una sèrie de prejudicis com que la residència és un espai de final de vida, també és un lloc on viure-la, malgrat les situacions de fragilitat i dependència. Per això juguen un paper molt important les famílies dels 134 residents i la confiança entre els professionals i les famílies. 81 professionals, 50 dels quals són gerocultors, són la base de l'equip, on es prioritza el sentit de la tasca i el ser bona persona

Més informació

0:00 / 0:00

28 juny

- Capítol 220.

Salut mental i comunitat: el valor dels vincles en temps de malestar

La salut mental no és solament una qüestió individual, sovint es presenta quan falla la dimensió comunitària, l'escolta, el sosteniment mutu… El mes de febrer passat es va celebrar la dotzena edició del Congrés Internacional de Filosofia i Salut Mental amb diferents professionals i organitzat per Pere Claver Grup, amb el propòsit de preguntar-se pel malestar contemporani que avui creix. Un fruit d'aquest Congrés és que es crearà una càtedra junt amb la UB sobre salut mental i comunitat. El malestar adolescent és un termòmetre dels vincles que hi ha en una societat més accelerada, més exigent, més exposada. Aquest malestar s'expressa en ansietat, dificultats relacionals, autolesions, desconnexió, segons observen a l'hospital de dia per a adolescents de Pere Claver Grup. La manca de temps per cuidar els vincles també condiciona aquest malestar que s'origina en les maneres de viure. El principal factor protector dels adolescents és que hi hagi un referent adult disponible, coherent i significatiu, algú que senti que té una escolta genuïna i vertadera i que actua en conseqüència. La filosofia ajuda a formular les bones preguntes, a entendre les incoherències.

Més informació

0:00 / 0:00

21 juny

- Capítol 219.

Escoltar activament les dones grans amb propòsit

La vellesa no és un espai de pèrdua, podem tenir una mirada més vital si ens aturem i escoltem. Aquest és el fil conductor del segon llibre que ha publicat la il·lustradora Elisabeth Justicia amb el personatge que ha creat, Dominga, inspirada en l'àvia de l'autora amb qui va anar a viure amb només quinze anys i que mira el món amb lucidesa, ironia i positivisme. La importància d'envellir dignament, la soledat no desitjada, sororitat i feminitat, han estat alguns dels aprenentatges de l'àvia que es reflecteixen en els pensaments de Dominga. "Dominga habla sola" també és un petit projecte social que ajuda a visibilitzar aquestes inquietuds i que durant tres anys (entre el primer i segon llibre) ha permès fer tallers, conferències, aprenentatges, trencar estereotips sobre la vellesa.

Més informació

0:00 / 0:00

Filtra per Data