Àngels

5 juliol

- Capítol 221.

Com fer d'una residència de gent gran una llar

Atendre i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat és el propòsit de la residència i centre de dia Roca i Pi, a Badalona, la més antiga a la ciutat amb més de cent anys. Són centres cada cop més necessaris en una situació d'envelliment demogràfic. La directora de la residència, Inma Calderón, indica que cal trencar una sèrie de prejudicis com que la residència és un espai de final de vida, també és un lloc on viure-la, malgrat les situacions de fragilitat i dependència. Per això juguen un paper molt important les famílies dels 134 residents i la confiança entre els professionals i les famílies. 81 professionals, 50 dels quals són gerocultors, són la base de l'equip, on es prioritza el sentit de la tasca i el ser bona persona

Més informació

0:00 / 0:00

28 juny

- Capítol 220.

Salut mental i comunitat: el valor dels vincles en temps de malestar

La salut mental no és solament una qüestió individual, sovint es presenta quan falla la dimensió comunitària, l'escolta, el sosteniment mutu… El mes de febrer passat es va celebrar la dotzena edició del Congrés Internacional de Filosofia i Salut Mental amb diferents professionals i organitzat per Pere Claver Grup, amb el propòsit de preguntar-se pel malestar contemporani que avui creix. Un fruit d'aquest Congrés és que es crearà una càtedra junt amb la UB sobre salut mental i comunitat. El malestar adolescent és un termòmetre dels vincles que hi ha en una societat més accelerada, més exigent, més exposada. Aquest malestar s'expressa en ansietat, dificultats relacionals, autolesions, desconnexió, segons observen a l'hospital de dia per a adolescents de Pere Claver Grup. La manca de temps per cuidar els vincles també condiciona aquest malestar que s'origina en les maneres de viure. El principal factor protector dels adolescents és que hi hagi un referent adult disponible, coherent i significatiu, algú que senti que té una escolta genuïna i vertadera i que actua en conseqüència. La filosofia ajuda a formular les bones preguntes, a entendre les incoherències.

Més informació

0:00 / 0:00

21 juny

- Capítol 219.

Escoltar activament les dones grans amb propòsit

La vellesa no és un espai de pèrdua, podem tenir una mirada més vital si ens aturem i escoltem. Aquest és el fil conductor del segon llibre que ha publicat la il·lustradora Elisabeth Justicia amb el personatge que ha creat, Dominga, inspirada en l'àvia de l'autora amb qui va anar a viure amb només quinze anys i que mira el món amb lucidesa, ironia i positivisme. La importància d'envellir dignament, la soledat no desitjada, sororitat i feminitat, han estat alguns dels aprenentatges de l'àvia que es reflecteixen en els pensaments de Dominga. "Dominga habla sola" també és un petit projecte social que ajuda a visibilitzar aquestes inquietuds i que durant tres anys (entre el primer i segon llibre) ha permès fer tallers, conferències, aprenentatges, trencar estereotips sobre la vellesa.

Més informació

0:00 / 0:00

14 juny

- Capítol 218.

Sensellarisme femení invisible

A Barcelona hi ha 1.982 persones dormint al carrer, el 10% de les quals són dones, segons el darrer recompte d'Arrels Fundació. L'educador social Javier Martín ha publicat el llibre novelat "Oberta de bat a bat" amb les històries reals de nou dones veïnes que viuen en aquesta situació i una crida a diferents institucions, àmbits, serveis i recursos especialitzats per acollir-les en espais protegits i iniciar el procés de recuperació. Diferents factors estructurals encadenen aquests descarrilaments: l'accés a l'habitatge, les feines inestables, serveis socials desbordats, la manca de regularització o les causes relacionals com un divorci, malalties… Una dona abans d'arribar al carrer segurament ha patit moltes violències, observa Martín, i s'amaguen per sobreviure. També té un gran pes l'autoestigma que tenen, el mal intern, que afecta la salut mental.

Més informació

0:00 / 0:00

7 juny

- Capítol 217.

Espai refugi i suport per preservar la dignitat humana: Folre, a Badalona

El projecte Folre, espai d'acollida a Badalona, compleix trenta anys després de l'inici amb uns voluntaris que van voler donar resposta al sensellarisme des de la parròquia de Sant Josep. Es va començar amb un centre diürn on es facilitaven els àpats i l'acollida i va anar evolucionant amb uns tècnics per encaminar a que les persones surtin d'aquesta situació. L'essencial del centre és la relació amb les persones i oferir un lloc on recuperar-se del carrer, ser un lloc familiar i deixar de ser anònim, explica Marta Caramés, coordinadora del Programa d'Inclusió Bisbe Carrera de Sant Joan de Déu-Serveis Socials. La voluntària Rosa Fernández es va vincular a Folre fa deu anys en prejubilar-se i valora molt el que aporten les persones que acompanyen, que l'anomenen "mama Rosa". Actualment atenen unes 40 persones diàries, 250 a l'any, amb un perfil molt plural, amb cada vegada més joves migrants i també dones.

Més informació

0:00 / 0:00

31 Maig

- Capítol 216.

Lleure educatiu a Catalunya, un refugi de valors

200 centres d'esplai i 400 monitors, són les principals xifres del Moviment de Centres d'Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés. La trobada anual de monitors que han fet a Premià portava per lema "Un nosaltres que construeix", amb el propòsit de fomentar el sentit de pertinença a un projecte superior. Anna Grau, presidenta del moviment, ha explicat com el joc ajuda a elaborar els valors com la cultura de la pau, la justícia social o que el treball en equip ajuda a fonamentar la comunitat entre les persones, per davant dels missatges individualistes. Així mateix, a la Trocajove que ha reunit més d'un miler d'infants a Vidreres han parlat de la resolució de conflictes, d'afavorir la comunicació per la pau, de rebatre els discursos d'odi… Anna Grau també ens ha parlat de la trobada d'animadors en la fe que s'ha fet a Montserrat.

Més informació

0:00 / 0:00

24 maig

- Capítol 215.

La manca d'habitatge en joves vulnerables

Els joves extutelats mancats d'una xarxa familiar que els sostingui tenen molt complicat emancipar-se sense un habitatge que permeti construir altres projectes com la formació o la feina. Els joves un cop fan els 18 anys veuen disminuir els recursos que l'Administració havia posat abans a l'abast. A la Fundació Comtal disposen dels Pisos d'Emancipació, com la Llar germà Salvador Fargas que acaben d'inaugurar, situada a l'escola La Salle Comtal i destinada a joves que ja tenen un recorregut anterior fet i que estan cursant estudis superiors a la universitat.

Més informació

0:00 / 0:00

17 maig

- Capítol 214.

Discapacitat, drets i participació social plena

La Fundació Badalona Capaç acompanya des de fa 28 anys persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament i també amb diagnòstic de trastorn mental, amb diferents serveis com el centre especial de treball Caltor, el servei d'inserció i formació, l'acompanyament a empreses, el centre ocupacional i el servei prelaboral Cointegra i el suport a famílies. L'entitat va convocar la II Jornada de reflexió al voltant de la discapacitat amb l'objectiu que diferents actors puguin parlar al voltant de la importància del context i dels suports personalitzats, segons expliquen Montse Valls i Vanessa Martínez, coordinadores del Centre Ocupacional Cointegra.

Més informació

0:00 / 0:00

10 maig

- Capítol 213.

L'ajuda mútua, essencial en processos d'exclusió social

La resiliència és fortalesa a l'hora d'afrontar qualsevol adversitat i sempre és millor acompanyat que en solitari, per tant, en contextos d'exclusió és la comunitat qui ha de fer aquest procés resilient. Els vincles més determinants són els que empoderen la persona, seria la metàfora del trampolí, com explica el catedràtic Cristóbal Ruiz Román, de la Universitat de Màlaga, que aprofita l'energia que té la pròpia persona, a diferència del pes mort d'una catapulta. Aquests punts de recolzament i acompanyament donen confiança. En un informe de l'any 2023 es va voler escoltar la gent afectada per entendre algunes dimensions de l'exclusió, com el dolor, l'angoixa, la frustració, les esperances o els somnis, que s'expressen sovint a través de metàfores i que en llenguatges més tècnics (universitat o tècnics socials) no queden recollides. L'estudi continua en deu territoris de l'Estat, entre els quals Catalunya, i es recullen altres metàfores que identifiquen pobresa amb presó o una condemna. També tenen un paper molt important els somnis que mobilitzen la pròpia vida, en contextos de pobresa de somnis per sortir-se'n: per exemple, per construir somnis des de la intervenció és molt important tenir referents, que estan al propi territori i altres que són referents professionals o els referents de grups d'ajuda.

Més informació

0:00 / 0:00

3 maig

- Capítol 212.

Preservar els drets socials de la desinformació

El dossier «Els drets socials en temps de desinformació» analitza com les notícies falses i les narratives manipulades no només condueixen a malentesos, sinó que poden generar estigmatització, exclusió i dificultats d’accés a serveis bàsics com la salut, l’educació, l’habitatge i el treball. Aquest fenomen afecta sobretot persones i col·lectius vulnerables, i interfereix en la tasca de les entitats socials, minvant la seva credibilitat i el seu impacte. Per entendre millor com s’està abordant aquesta problemàtica des de l’educació mediàtica i la verificació de continguts, avui parlem amb Marta Meneu, periodista i formadora de Learn to Check, un projecte dedicat a promoure el pensament crític, l’alfabetització mediàtica i eines contra la desinformació.

Més informació

0:00 / 0:00

Comparteix

A la carta