L'avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana que prepara el govern espanyol, finalment no aprovada divendres passat i de moment ajornada, ha estat aquest dilluns al matí el tema d'anàlisi en el Mirador de l'actualitat, dins el programa El primer cafè de Ràdio Estel. El doctor en Dret i professor de Dret Laboral a la Universitat de Barcelona José Luis Salido ha argumentat, a favor del text, que ''cal regular aquells temes que són motiu de faltes o sancions considerades menors perquè han desaparegut en l'última reforma del Codi Penal, concretament en el títol tercer''. Per la seva banda, el president de l'Observatori del Tercer Sector, Joaquim Sabater, ha qualificat d'injusta la iniciativa governamental perquè, segons ell, ''agreuja més la política de retallades d'aquest govern del PP, que ha pujat impostos, ha congelat sous de treballadors públics, ha suprimit pagues de Nadal i és responsable del tancament de moltes empreses''. En aquesta línia, ha recordat que ''la democràcia es fonamenta en la llei, però les normes de vegades poden ser injustes''.
També ha participat en el debat l'experta en cooperació Eulàlia Reguant, delegada a Barcelona de Fiare Banca Ètica. Ha assegurat que el projecte de Llei de Seguretat Ciutadana ''atempta contra drets bàsics com el de tenir un habitatge, una feina i el mínim necessari per viure, ja que s'opta per la repressió amb l'objectiu de tapar les polítiques d'un govern que no sap resoldre els problemes dels ciutadans''. Finalment, el portaveu del sindicat policial SAP-UGT, Valentí Anadón, ha dit que ''s'ha de vetllar de l'autoritat de la Policia i garantir que sigui respectada'', tot i que no s'ha pronunciat clarament ni a favor ni en contra sobre la llei.
Les protestes d'aquest cap de setmana en diverses ciutats de l'Estat han tingut, entre els principals motius, denunciar allò que el centenar d'organitzacions ciutadanes convocants han qualificat de ''retallada de drets i llibertats'' i, per tant, el rebuig a l'avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana anunciat pel govern espanyol. El text, que recull 55 infraccions, endureix les sancions per manifestacions sense permís i restringeix els anomenats ''escraches'', que són els actes intimidatoris als domicilis d'alguns polítics o personatges públics. Les faltes més greus es castiguen amb multes que van entre els 30.000 i els 600.000 euros, segons l'avantprojecte. El govern l'ha defensat per garantir una millor seguretat, mentre que l'oposició ja ha anunciat que intentarà que no tiri endavant.
