Deu vos guard, amics, avui és festa.

La Carme viu fora de la seva ciutat, en un poble del Vallès. Se n’hi va anar quan va haver de tancar el negoci i quan el marit la va deixar. Les desgràcies no vénen mai soles. Ara la Carme torna a estar sense feinaperò el que més la fa patir és que no pot veure ni fills ni néts. S’han distanciat d’ella, potser pel seu caràcter, potser perquè no els agrada sentir parlar de mals: cada família és un món i no podem judicar. Per això m’ha alegrat rebre un correu seu que diu:

Si vols seguir llegint el nou post de l'Avui és festa, clica aquí