El major Josep Lluís Trapero torna a ser el cap dels Mossos d'Esquadra tres anys després que el govern espanyol el cessés en aplicació de l'article 155. Tres setmanes després de ser absolt per l'Audiència Nacional, Trapero ha acceptat tornar per començar una nova etapa a la policia de Catalunya. Després de la sentència absolutòria, el conseller ja va reiterar a Trapero la voluntat de restituir-lo al capdavant del cos, però el major va demanar-li uns dies per pensar-s'ho.Recordem que el 28 d'octubre del 2017, el govern espanyol el va destituir, en aplicació de l'article 155. Aquest divendres, en una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, el politòleg i màster en seguretat Guillem Pursals ha analitzat el retorn del Trapero com a major dels mossos.
Quines conseqüències pot tenir, per a la vida política i ciutadana a Catalunya, aquesta restitució del major dels Mossos, tenint en compte que és un càrrec estrictament policial i no pas polític ni administratiu?
El de major dels mossos no és un càrrec polític, efectivament, sinó estrictament policial, tot i que té un nomenament polític. Però està protegit i, una vegada constituït, no es pot destituir com a tal. Aquest mecanisme protegeix la institució dels Mossos de qualsevol canvi polític. Per a mi, aquesta restitució és un retorn a la normalitat, i crec que és important. El cas de Trapero ha estat excepcional, però el retorn a la normalitat no el notarem d’un dia per l’altre. Això sí, dona el tret de sortida a una nova etapa.
Trapero ha reconegut errors i ha fet autocrítica davant el que va passar ara fa tres anys. Què és el que potser els Mossos van deixar de fer ara fa tres anys, sobretot al voltant de l’1 d’octubre, o van fer malament?
Crec que la qüestió no és que deixessin de fer determinades coses, però sí que crec que algues decisions policials es van poder interpretar cap a un sentit o un altre, i això s’ha de corregir. És cert que, en el seu moment, Trapero possiblement va prendre decisions més o menys impopulars, però va fer el que calia. Penso que, en aquest sentit, sortim guanyant amb el fet que hi hagi tornat.
Josep-Lluís Trapero és un home que buscarà ara fugir del focus mediàtic, com ell mateix ha demanat, però és socialment molt conegut i també majoritàriament valorat més enllà de les idees o sensibilitats polítiques. Potser cal més pedagogia per explicar la funció d’un cos policial, en aquest cas els Mossos?
De fet ell no deia que no se’l podia criticar. El problema era que hi havia decisions que calia prendre i que, fins i tot, eren criticades dintre del mateix cos o per altres cossos policials. Però són decisions que no es tornaran a plantejar d’aquella manera, perquè crec que tothom ha après dels errors. En aquest sentit, cal recordar que els Mossos són un cos autonòmic, però que es regeix per les lleis de l’Estat espanyol i per les que surten del Parlament o del mateix Estatut. Es deuen a la legalitat espanyola i a la catalana. Crec que és important reivindicar això. Pensar que és un cos nostre i no pas de l’Estat ha fet mal. El fet que ara Trapero i el cos en general tinguin la voluntat d’allunyar-se dels focus no es per amagar res, sinó per fugir de tendències i ideologies i fer el seu treball senzillament.
Com s’explica que Trapero torni a ser el major dels Mossos, és a dir, el cap policial del cos? Podria haver seguit incorporat a la policia catalana i no hauria passat res, oi?
És veritat que no hauria passat res, però el conseller Miquel Sàmper es va comprometre a fer justament això, perquè Trapero havia estat destituït a causa de situacions que eren alienes a ell. Des de la mateixa conselleria, es veu que la destitució venia marcada per circumstàncies molt concretes. A partir d'aquí, Trapero ha parlat amb la família i gent propera del cos, i ha pres la decisió de tornar perquè veu més pros que contres.
Quina valoració faria vostè del paper del conseller Miquel Sàmper en tot el que ha passat des de l’absolució de Trapero, en el judici a l’Audiència Nacional, fins a avui, aquestes poques setmanes?
Crec que ha estat conseqüent amb allò a què es va comprometre públicament. El tema era que, si quedava absolt Trapero, no tindria cap impediment a fer-lo tornar. Cal tenir present un fet important, que és la reacció política i fins i tot la retòrica de tot aquest temps. Si veiem tot el que ha dit Trapero, fent memòria de tot el procés, veiem com ha col·laborat amb altres entitats, i com trenca amb la línia del mateix procés. El discurs polític ha anar en un sentit, però el que es basa més en els fets, més tècnic, ha anat per un altre.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 13 de novembre.
