S’acaba de completar l’actualització del Mapa religiós de Catalunya amb les dades de l’any 2020. Actualment a Catalunya hi ha 7.251 centres de culte, pertanyents majoritàriament a 13 confessions. Més del 80 % són de l’Església catòlica, que disposa de 5.802 centres; a continuació, el protestantisme se situa com la segona confessió en nombre de centres de culte, amb 788 esglésies evangèliques distribuïdes arreu del país; i en tercer lloc, l’islam disposa de 284 oratoris establerts al territori, seguit dels testimonis cristians de Jehovà, amb 115 sales del regne. Aquesta actualització es presenta en un nou format que permet d’interactuar amb les dades: Es pot visualitzar la distribució de centres de culte arreu del territori i es poden filtrar les dades, tant per confessió religiosa com per àmbits geogràfics (província, demarcació, comarca i municipi). Aquest és un pas important, ja que la nova  presentació de les dades permet consultar-les amb detall i concreció i crear les visualitzacions en funció de les necessitats de cadascú. Les dades dels centres de culte, a més, es poden descarregar en un fitxer des de la pàgina web, on també s’ofereix una interpretació sobre les dades i la possibilitat de complementar la informació del Mapa amb l’accés a altres recursos audiovisuals de la Direcció General d’Afers Religiosos. Anna Massallé, tècnica de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat i supervisora del Mapa religiós de Catalunya, ha destacat la gran utilitat social d'aquesta eina. Ha estat aquest dimarts a l'espai Temps de diàleg, dins el magazine El Mirador de l'actualitat.

El principal objectiu, quan es va començar a fer i ara també, és trobar alguna manera objectivable de veure la implantació de les diferents tradicions religioses a casa nostra. Al nostre país, de fet, ningú no està obligat a declarar sobre les pròpies creences. És per això que no disposem de les dades exactes, sinó només a través d'enquestes que no són xifres objectivables. En canvi, comptar els centres de culte és una manera de veure el gran d'implantació de les diferents tradicions religioses. Un cop es visualitzen les dades del mapa, cal tenir e compte les característiques de cada tradició. Algunes només poden obrir centres més petits i es pot ampliar més la quantitat, mentre que altres els tenen de maneres més organitzada. És la manera més objectivable de saber les religions. Per exemple, hi ha més centres de culte ba'hais que no pas jueus, i en canvi aquesta creença té més membres, el mateix que passa si comparem protestants i musulmans.

És una aportació molt bona. A la Direcció General d'Afers Religiosos, com que no tenim prou capacitat per actualitzar dades com ara les d'aquest mapa, externalitzem el projecte. Aquests tres anys ha estat la UAB a través de l'ISOR, que ha dut a terme una investigació i actualització. La recerca és important perquè actualitzar les dades no és només buscar directoris, sinó que es fan moltes entrevistes arreu del territori per localitzar centre a centre i tenir prou dades qualitatives. Per tant, la feinada al darrera de l'actualització és molt important, de gran envergadura, i les institucions que se n'han encarregat sempre l'han realitzada amb solvència. De fet, les dades del mapa són al final la cara visible i quantificable de tot un projecte que té al darrere molta més informació qualitativa que ens ajuden a conèixer millor les confessions religioses, com s'organitzen i moltes altres realitats.

És una de les eines que visibilitza i fa present la implantació de les diverses creences del país. La tasca de visibilització, tenint un mapa i podent fer-lo públic, és importantíssima perquè, a la nostra societat, hi ha un gran desconeixement en general de les confessions religioses que formen part de la nostra societat. D'algunes, en tenim més coneixement, però en general no es coneixen prou. És molt útil explicar quina és la realitat del nostre país en termes de religió, com estem religiosament conformats. També tenim el baròmetre sobre religiositat, que també explica com és la nostra societat.