A Barcelona, el govern de Jaume Collboni vol expulsar de l'antiga Escola Massana de disseny les 35 persones que hi viuen. El consistori al·lega problemes de neteja i salubritat. Les entitats que donen suport al col·lectiu retreuen que el PSC no hagi volgut dialogar amb ells i demanen que no els facin fora a les portes de l'hivern, perquè molts d'ells acabaran vivint al carrer.
De fet hi tornaran, perquè molts d'ells han arribat a l'antiga escola de disseny després de dormir al ras durant molts anys. És el cas de la Lili, que atén Ràdio Estel a la porta de la seva botigueta de roba que s'ha muntat en aquest edifici històric que hi ha just al darrere del mercat de la Boqueria, al cor del Raval.
Ella és de Nigèria i va estar dos anys dormint a l'Estació del Nord. Va arribar a l'Escola Massana fa sis anys, quan un col·lectiu de migrants va tancar-s'hi per demanar a les administracions que regularitzessin la seva situació. És la que fa més temps que hi viu. Té un espai que no arriba a deu metres quadrats i cada dia ha de desmuntar el seu llit per poder treballar i guanyar-se la vida dissenyant i cosint la seva pròpia roba. Explica que li agradaria tenir un espai per poder muntar una botiga en condicions i ensenyar a cosir. "Jo tinc projectes, jo no molesto a ningú aquí, tinc projectes per ensenyar a la gent", diu.
Lili viu a l'antiga Escola Massana: "Jo tinc projectes, no molesto a ningú"
Sobre les denúncies de manca de neteja i insalubritat que el govern de Jaume Collboni fa servir com a pretext per fer-los fora, la Lili explica a Ràdio Estel que no ha vist mai rates ni ratolins a l'Escola Massana. Sí que n'ha vist al carrer. Tampoc entén que se'ls vulgui fer fora per això, quan si passés en un pis no es prendria aquesta mesura. "Quan un ratolí entra en un pis o habitació i no l'elimines, hi ha més ratolins. Però de moment, aquí, no n'hi ha".
"L'Escola Massana és l'únic lloc que tenen per viure"
Des del Sindicat d'Habitatge del Raval asseguren que abans de l'arribada de Jaume Collboni a l'alcaldia no hi havia cap problema entre la tancada de migrants i l'ajuntament. Però com explica Elena Martín, des del canvi de govern s'ha posat en marxa l'ordre de desnonament. "Això forma part del pla Endreça del senyor Batlle, que vol endreçar no sé què, pensant que és un problema de neteja, i el que fan és desendreçar". "Li vam dir al ple que volem una solució habitacional per a aquesta gent abans del desnonament, no després, perquè després del desnonament no solucionaran res", afegeix.
Elena Martín (Sindicat d'Habitatge del Raval): "No és un lloc per viure, però no tenen una altra cosa"
Martín, del Sindicat d'Habitatge del Raval, diu a Ràdio Estel que, si aquestes 35 persones viuen a l'antiga escola Massana és perquè no tenen cap alternativa. "Tenen un lavabo per 35 persones, no és un lloc per viure, però és que no tenen més lloc per viure. És això o viure al carrer, on molts ja han dormint". "Aquí, tanquen la porteta i se senten segurs"-diu-. No és ideal, però no tenen una altra cosa".
La visió del Consistori
En una entrevista al programa La Caravana de Ràdio Estel, Albert Batlle, tinent d'alcalde de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha pronunciat sobre el tema. "No podem acceptar que es doni una puntada de peu a la porta i que entri en un immoble, i més quan és un bé públic. Tenim l'obligació d'administrar bé els béns públics", ha afegit. Batlle ha assegurat que "se seguiran els procediments que s'hagin de seguir" i que el Consistori establirà els criteris objectius d'ús d'aquest equipament públic.
ESCOLTA LA CRÒNICA DE PAU MASSIP!
