Què se n’ha fet del diari? Però sobretot què se n’ha fet d’una casa sense diaris? Aquesta és la pregunta, o una de moltes, que es fa la periodista Ariadna Oltra a “Una casa sense diaris. Del paper a les pantalles: Històries personals”, editat per La Campana. Oltra en fa una dissecció meticulosa de tot el que significa o ha significat el diari generació rere generació, més enllà de la nostàlgia romàntica de llegir en paper. Des de la primera lectura del diari a la seva reutilització per netejar la casa o per encendre la foguera o per fer de paperina per calçots, castanyes o flors per Tots Sants el diari sempre ha estat present. Fins ara, quan tothom es comença a preguntar qui té papers de diari per embolcallar l’enèsima calçotada amb els amics o la família.
A través de la memòria personal, la presentadora i codirectora de Els Matins a TV3 ens fa partícips d’una memòria col·lectiva: de salivar-se l’índex per passar el full a fer scroll per la pantalla del mòbil. D’enriquir-se llegint opinions d’articulistes experts, a mal informar-nos a través de les xarxes socials, prescindint de la veracitat i, per tant, prescindint d’esperit crític. I la pregunta de les preguntes: Com i on ens informem? I quina n’ha estat aquesta evolució? Per parlar-ne de tot plegat, avui ens presenta el seu segon llibre, Ariadna Oltra.
