Una celebració jueva va acabar la matinada de divendres en tragèdia a Meron, al nord d'Israel. Almenys 45 persones van morir-hi atrapades en una estampida, quan intentaven accedir a un lloc sagrat per als jueus anomenats ultraortodoxos. Segons fonts policials, s'hi havien concentrat més de 100.000 persones, la més gran des de l'inici de la pandèmia i de la fi de les restriccions a Israel. Molts van acabar atrapats en un passadís estret i van morir asfixiats. També hi ha un centenar de ferits. La tragèdia va passar durant les commemoracions de Lag B'Omer, quan desenes de milers de creients havien anat en massa a la tomba del rabí Shimon bar Yohai, del segle II. La multitud, desafiant les mesures anti-Covid, havia omplert l'accés a la tomba desobeint els advertiments dels responsables de seguretat. Alguns testimonis expliquen que desenes de persones van caure a terra i la gentada hi ha passat per damunt. Molts concentrats no se'n van adonar fins que el sistema de megafonia va llançar missatges d'alerta. Els serveis d'emergències van evacuar els ferits amb ambulàncies i helicòpters, a més a més dels assistents. Moriah Ferrús, membre de la comunitat jueva de Catalunya, ha destacat aquest divendres, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, que és un terrible accident que caldrà investigar bé.
Primer de tot, a més de compartir el condol per la tragèdia, quina és la seva impressió sobre el que ha passat en aquesta celebració?
Me n'he assabentat divendres al matí quan m'he llevat. He vist moltíssims missatges al telèfon, i tots ens hem quedat amb la boca oberta, sense saber quina reacció podíem compartir. S'haurà d'investigar, com en qualsevol cas semblant. Qui hagi d'investigar i prendre mesures de responsabilitat ja ho farà.
La festa era dins les commemoracions de Lag B’Omer. Què és aquesta celebració jueva?
Lag és un valor numèric (una ghemàtria), el 30 i el 33 (33 de l'Omer, un compte que es fa des del segon dia de la Pasqua jueva fins a arribar a la festa de la setmana). Nosaltres, a Catalunya, l'hem celebrada concretament el vespre abans. Tradicionalment es fa una nit d'estudi de textos místics normalment, ja que la data coincideix amb l'aniversari del rabí Shimon bar Yohai, al qual s'atribueix l'autoria d'un dels llibres místics jueus, el de l'esplendor. Ho celebrem totes les comunitats, per exemple també divendres a l'escola jueva de Sant Cugat del Vallès.
Els mitjans han parlat d’una comunitat ultraortodoxa per referir-se als participants en la gran trobada, al nord d’Israel. Què hi diu vostè, com a jueva? Són comunitats gaire diferents aquestes ortodoxes, en relació amb les realitats a les quals vostè està vinculada?
És un tema molt humà posar etiquetes per dir que uns són una cosa i altres, una altra. Això existeix a tot arreu i en tots els col·lectius. De poble d'Israel, n'hi ha un; i de judaisme, també. Hi ha, això sí, maneres diferents d'expressar aquesta condició. Certament la majoria dels qui eren a Meron dijous passat són dels etiquetats com a utraortodoxos, homes vestits de blanc i negre, i la realitat és que els qui van a Meron són els membres d'aquests comunitat, de la qual en hebreu diem Haredim, perquè la paraula "ultraortodox" està de fet mal posada. Es mostren amb una vestimenta tradicional, també amb el barret i altres elements.
Es diu que hi ha hagut incompliment de normes anticovid en un país, Israel, que ha estat exemplar tant en les polítiques restrictives com en la vacunació. Com s’explica això?
D'aquests temes, no puc dir gaire cosa. Aquí s'ha reunit moltíssima gent. És l'únic que puc dir com a ciutadana normal i corrent, però cadascú haurà d'assumir les responsabilitats que correspongui. L'accident i l'atenció a les víctimes és una cosa i l'anàlisi de les mesures anti-Covid, una altra ben diferent. Totes dues han d'anar per separat, per no fer-nos un embolic mental.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 30 d'abril.
