En directe

El Matí a Ràdio Estel

ESGLÉSIA CATALUNYA

Acció de gràcies amb motiu del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense

Menys multitudinària del que hauria estat fa un any, enplena normalitat, però amb l’esperit sinodal intacte, la solemne acció degràcies de l’Església que peregrina a…

21 gener 2021

Joan Boronat

Comparteix

Menys multitudinària del que hauria estat fa un any, enplena normalitat, però amb l’esperit sinodal intacte, la solemne acció degràcies de l’Església que peregrina a Catalunya, pel do del Concili ProvincialTarraconense celebrat l’any 1995, s’ha manifestat a la catedral metropolitana iprimada de Tarragona.

Una celebració de cloenda del vint-i-cinquè aniversari, unany més tard a causa de la pandèmia, que també va obligar a desprogramar algunsactes previstos. Si més no, sí que s’ha fet coincidir amb el 21 de gener, quanl’Església de Tarragona celebra la festivitat dels seus sants màrtirs Fructuós,bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques; el mateix dia que, ara fa 26 anys, a lamateixa catedral s’iniciava el Concili Provincial, l’eix central del qual vaser el de l’evangelització, és a dir, el marc des d’on cal situar tota laresta. Caminar junts els membres del poble de Déu, amb  la participació activa i consultiva delslaics i laiques, dels religiosos i religioses, dels sacerdots i diaques amb elsbisbes. Dels bisbes que van participar d’aquest esdeveniment només queda enactiu Joan Enric Vives i els ja emèrits Carles Soler i Lluís Martínez Sistach.

La catedral tarragonina, amb l’aforament limitat i lesmesures sanitàries vigents per la pandèmia, ha viscut a les sis de la tarda l’eucaristiad’acció de gràcies, presidida per l’arquebisbe de Tarragona i president de laConferència Episcopal Tarraconense, Mons. Joan Planellas, i concelebrada per lamajoria dels bisbes de Catalunya.

Un dels moments destacats de la litúrgia ha estat la lecturade les actes martirials de Sant Fructuós. La Passio Fructuosi constitueix en elseu gènere el document martirial més antic de tota la península Ibèrica.Relata  com el 21 de gener de l’any 259el bisbe de Tàrraco, Fructuós, i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van sercremats vius a l’amfiteatre de la ciutat, víctimes de la persecució religiosaen temps dels emperadors romans Valerià i Gal·liè.

En l’homilia, Mons. Joan Planellas ha incidit en la vigènciadel Concili Provincial Tarraconense, «el qual voldríem que fos rellegit, rebut,interioritzat i explicat amb una adequada recepció. Volem que el ConciliTarraconense esdevingui pauta de referència en el nostre present i futureclesial (…) El treball del Concili Provincial va ser una recerca de signes deresposta a la pregunta feta a l’Esperit. Una pregunta ben vàlida i actual en elnostre avui eclesial: “Esperit, què dius a les Esglésies de la Tarraconense?”».

En referència al nucli central del Concili que ésl’evangelització, l’arquebisbe ha dit que «aquesta té com a primer secret laconversió personal». I per situar la recepció del Concili Tarraconense enl’avui de les Esglésies amb seu a Catalunya, Mons. Planellas ha esmentatpassatges de l’obra del bisbe Josep Torras i Bages, La tradició catalana, onescriu que la religió cristiana pot «identificar-se amb una comarca, sense queella hagi de sacrificar cap dels seus elements; ans bé quedant aquests emparatsper la mateixa religió».

L’arquebisbe tarragoní ha assenyalat que «la concreció delcamí conjunt de comunió entre les deu Esglésies de Catalunya passa per laconsolidació de la unitat pastoral entre elles [...] així les decisions que esvagin prenent enmig de les vicissituds i incerteses del moment present, estaranveritablement emmotllades amb l’argila del nostre poble».

En al·lusió a les paraules del papa Francesc a la recent encíclicaFratelli tutti, l’arquebisbe Joan n’ha destacat les que parlen de «l’amor a laterra, al poble, als trets culturals propis. No puc trobar-me amb l’altre si noposseeixo un substrat on estic ferm i arrelat, perquè des d’allí puc acollir eldo de l’altre i oferir-li quelcom veritable [...]. El bé de l’univers requereixque cadascú protegeixi i estimi la seva pròpia terra».

Després, Mons. Planellas ha recordat que, com afirmava santFructuós en el moment de donar el seu testimoniatge sublim, també «ens caltenir el pensament de l’Església catòlica, de llevant fins a ponent». Haprosseguit amb les paraules del Papa en què afegeix: «No és possible sersanament local sense una sincera i amable obertura a l’universal, sensedeixar-se interpel·lar  pel que s’esdevéen altres bandes, sense deixar-se enriquir per altres cultures o sensesolidaritzar-se amb els drames dels altres pobles».

"Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?"

Acabada l’Eucaristia l’arquebisbe de Barcelona i presidentde la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Joan Josep Omella, hapresentat el document signat per tots els bisbes de les diòcesis amb seu aCatalunya, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?.

En el seu parlament, el cardenal Omella ha indicat que elcompromís amb el present passa per continuar consolidant els objectius delConcili Provincial Tarraconense «sense por, i avançar decididament en laimplementació de les mesures necessàries per passar dels desitjos a la realitat».

El cardenal ha encarat reptes com l’acció de l’Esglésiadavant la crisi sanitària, social i espiritual del nostre temps, el compromís ambels pobres; el creixement en la participació del laïcat, posant èmfasi en laparticipació de les dones, i en la necessitat de dotar d’aire fresc la pastoralfamiliar, la pastoral juvenil, la social, la cultura, el diàleg interreligiós, elrepte de l’ecologia i de les noves tecnologies.

 

Més actualitat

Trànsit preveu una sortida complicada "entre les sis i les nou de la nit"

Trànsit a una de les sortides de Barcelona

Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, recomana "anticipar la sortida o fer-la en altres hores"

23 juny 2022

Redacció

Mor l'arquitecte Jordi Bonet, el gran artífex de la Sagrada Família tal com la coneixem

Jordi Bonet, l'arquitecte de la Sagrada Família tal i com la coneixem, davant d'una de les façanes del temple (contrapicat)

Esteve Camps, president de la junta constructora de la Basílica, ha destacat a Ràdio Estel la dedicació en cos i ànima de Bonet, "una dedicació arquitectònica i ideològica"

21 juny 2022

Redacció

L'Agència Catalana de l'Aigua reparteix aigua en hores de ple sol

Veïns de Sarroca de Lleida agafen aigual del camió cisterna a ple sol per la manca d'aigua potable al territori

Ho han denunciat a Ràdio Estel l'alcalde de Vacarisses, Antoni Massana, l'alcalde de Bovera, Òscar Acero, i Anna Feliu, alcaldessa de L'Albi

20 juny 2022

Redacció